lexicalització finalment passen a escriure's en minúscules.
Les sigles es poden lexicalitzar tant si es pronuncien sil·làbicament com si es tracta de sigles que es llegeixen lletra per lletra. Per exemple:
les pimes del sector (a partir de PIME: petita i mitjana empresa)
un elapé de Mazoni (a partir de LP [...]
El mot vessant és masculí quan fa referència al coster que uneix el tàlveg i la carena o la base amb el cim d'una muntanya. Per exemple:
El vessant nord de la muntanya és rocallós.
En certs casos, vessant pot ser tant masculí com femení:
Si té el significat de 'aiguavés'. Per exemple:
Van [...]
construcció, se n'usen d'altres com ara la conjunció si o l'expressió en (el) cas que. Per exemple:
En cas que no vinguis, te'n penediràs.
Si els en dius alguna cosa, no et parlaré mai més.
[...]
, per exemple: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; rodamon; a contrapel, repel; entresol, subsol, etc. Però sí que es fa servir en mots amb guionet: déu-vos-guard (substantiu), mà-llarg, pèl-ras, pèl-roig, etc.
Cal tenir present que diversos mots i els seus derivats que tradicionalment s'havien [...]
Les orientacions bàsiques per saber quan s'escriu b i quan s'escriu v són les següents:
S'escriu b:
davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra, etc. (es troba vl en algun mot d'origen estranger com Vladimir o Vladivostok)
davant de vocal, si b alterna amb p en mots d'una mateixa família o [...]
, aquest verb pot anar tant en indicatiu com en subjuntiu, amb algun petit matís de significat:
Si la subordinada té un caràcter hipotètic, es construeix amb subjuntiu. Per exemple: Ens n'anirem després que arribin ells.
Si fa referència a una situació real (designa fets ja ocorreguts), s'usa [...]
En català es poden fer servir les expressions segons com, potser o si molt convé, entre altres, per indicar que és possible que passi allò que es diu. Per exemple:
Segons com, el Roger durà un amic.
Potser venim avui.
[...]
Per expressar 'a un temps, unidament, conjuntament', l'expressió adequada és a l'una, no pas a la una. Per exemple:
Xerraven a l'una.
Hem d'anar tots a l'una, si no volem fracassar.
Convé no confondre aquesta expressió amb la referència a l'hora del dia, cas en què per tradició el mot [...]
les postres per postres
El mot postres en català és femení plural, no pas masculí ni singular. Per exemple:
En aquest restaurant les postres sempre són delicioses. (i no el postre o els postres)
Si fas unes postres mallorquines causaràs sensació. (i no un postre mallorquí o uns postres [...]
El so de x a arxiu o guixar s'escriu x a principi de mot (xarop, xocolata; Xina) i darrere de consonant (bolxevic, marxar; Elx).
Cal tenir present, però, que darrere de vocal s'escriu el dígraf ix: baixar, caixa, coix, coixí, maduixa, queixa, reixa, uixer; excepte darrere de i: clixé, guix [...]