Algunes de les onomatopeies que representen sons que fan alguns insectes són les següents:
acció de brunzir: bzzz, zum-zum, nyee
acció de cantar el grill: cri-cri, ric-ric
acció de cantar la cigala: xic-xic, zic-zic
[...]
Algunes de les onomatopeies que representen sons d'alguns ocells són les següents:
acció de cantar el colom, la tórtora: parrup
acció de cloquejar (gallina): cloc, cloc-cloc
acció de cantar el gall: quiquiriquic, cocorococ
acció de cantar la gralla: txac-txac
acció de cridar el tord, la [...]
Es recomana de fer servir la designació ministre d'Afers Exteriors, ministra d'Afers Exteriors per a aquest càrrec a l'Estat espanyol, equivalent de ministro, ministra de Asuntos Exteriores.
En canvi, es recomana usar, en general, la designació ministre d'afers estrangers, ministra d'afers [...]
La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so de i.
Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la [...]
Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a [...]
complement es reprèn amb un pronom feble quan aporta informació coneguda i es desplaça cap a la dreta o l'esquerra. Per exemple:
De tota la seva obra se'n desprèn que tingué una vida complicada.
Se'n deriva la conclusió següent, de les dades exposades.
D'això en dedueixo que no té cap intenció de venir a [...]
Al web del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, dins l'apartat Economia Cooperativa, es poden obtenir, en versió catalana, diferents models d'estatuts de societats.
Segons les necessitats, podeu clicar als mots que contenen els enllaços corresponents:
Estatuts per a [...]
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]
En els parlars valencians, l'emmudiment de la d entre vocals és un fenomen bastant generalitzat en registres col·loquials, tot i que en contextos formals convé evitar aquest emmudiment.
Aquesta pronúncia, però, ha provocat que algunes paraules d'ús molt estès, com ara mascletada o fideuada [...]