121.
fortuna
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
la vida. 2 riquesa. 3 tempestat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
122.
ostentació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 exhibició mostra. Feu mostra del seu saber. parada. Feia parada de la seva riquesa. gala. Fer gala de força. galeig parenceriao faramalla goma, en la frase fer goma, fer ostentació. rumb, tarannà rumbós. ufana. Fer ufana d'una cosa. estufera faroneria Cp. fanfarroneria, pedanteria, fast [...]
|
123.
diner
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [denari] denario. 2 [moneda antiga] dinero. 3 [usat generalment en plural] dinero. No tingué prou diners per a comprar-ho, no tuvo bastante dinero para comprarlo. 4 fig i fam [riquesa] dinero. 5 anar a (o no valer) cap diner [anar a un preu molt baix] estar regalado (o tirado). 6 anar curt (o [...]
m 1 [denari] denario. 2 [moneda antiga] dinero. 3 [usat generalment en plural] dinero. No tingué prou diners per a comprar-ho, no tuvo bastante dinero para comprarlo. 4 fig i fam [riquesa] dinero. 5 anar a (o no valer) cap diner [anar a un preu molt baix] estar regalado (o tirado). 6 anar curt (o escàs, o estret) de diners andar mal (o escaso, o corto) de dinero. 7 de diners i de bondat, la meitat de la meitat de dinero y calidad la mitad de la mitad. 8 de diners llargs (o de molts diners) [ric] de dinero, de mucho dinero, adinerado. 9 diner de Sant Pere hist [delme] dinero de San Pedro. 10 diner fa (o crida) diner (o diners fan [o criden] diners) dinero llama dinero. 11 diners del diable paleont [nummulits] numulitas, numulites. 12 diners efectius (o comptants, o diner en efectiu [o en metàl·lic, o viu]) dinero efectivo (o contante, o contante y sonante, o en metálico, o al contado). 13 dir-ne cent per un diner [dir el nom del porc] poner verde. 14 el que no es paga amb diners es paga amb dinades fig i fam lo que no va en lágrimas va en suspiros. 15 el qui té els diners el que maneja el dinero (o los cuartos). 16 els diners i la cortesia, de plebeu fan senyoria dineros son calidad. 17 els diners no coneixen ningú el dinero no tiene amigos. 18 ésser diners segurs (o diners comptats) ser habas contadas. 19 fer diners [guanyar molts diners] hacer dinero. 20 fer diners a palades fig ganar dinero a espuertas, apalear oro. 21 no donar un (o ni un) diner de (o per) no dar ni cinco por (o ni un duro por). 22 per cap diner (o per cap diner del món) fig a ningún precio, por nada del mundo. 23 posar (o invertir) diners invertir dinero. 24 posar diners de la seva butxaca fig i fam poner de su bolsillo. 25 tenir bon (o mal) diner ser buen (o mal) pagador. 26 tenir diners llargs tener dinero (o mucho dinero). 27 tocar diners cobrar dinero. ![]() |
124.
makah
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
i la del sud.La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.El makah és la llengua wakashana parlada més al sud i l'única territorial dels Estats Units. Juntament amb el nitinat i alguna de les llengües [...]
|
125.
haisla
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
i la del sud.La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.Els primers contactes dels haisles amb els colonitzadors europeus van ser força tardans, a la fi del segle XVIII, amb els navegants que [...]
|
126.
heiltsuk
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
i la del sud.La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.Els primers contactes dels heiltsuks amb els colonitzadors europeus van ser força tardans, a la fi del segle XVIII, amb els navegants que [...]
|
127.
nootka
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
i la del sud.La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.Donada la forma allargassada del territori nootka, les nombroses varietats geogràfiques de la llengua formen una cadena dialectal. La integren [...]
|
128.
kwakiutl
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
i la del sud.La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.La llengua kwakiutl consta de dos blocs dialectals: el costaner, que s'estén entre Cape Cook i l'estret de Smith Sound, i l'interior, entre els [...]
|
129.
nitinat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
i la del sud.La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.Alguns lingüistes consideren el nitinat com el dialecte més meridional de la llengua nootka. Les diferències interlingüístiques, tanmateix, són [...]
|
130.
indicar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
trair. Les seves paraules traïen una gran por. palesar delatar. Aquestes paraules delaten la seva culpa. ésser senyal de ésser signe de argüir. Aquestes concessions argüeixen la feblesa dels dirigents. mostrar demostrar suposar. Poder mantenir un tren de vida com aquest suposa molta riquesa. 4 [...]
|