11.
grato
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ta adj 1 grat -a. 2 favorable, esperançador -a. En espera de su grata respuesta, tot esperant la vostra resposta favorable. 3 me es muy grato decirle em plau de comunicar-vos. [...]
|
12.
exaltar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [elevar] exaltar. Exaltar a un cardenal al pontificado, exaltar un cardenal al pontificat. 2 exaltar. Aquella respuesta exaltó su indignación, aquella resposta exaltà la seva indignació. v pron 3 exaltar-se. ¡Cómo se exalta, cuando discute!, com s'exalta, quan discuteix! [...]
|
13.
consabido
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 conegut -uda, sabut -uda. La consabida respuesta, la resposta coneguda. 2 [repetido] típic -a. Nos gastó la consabida broma de apagarnos la luz, ens va fer la típica broma d'apagar-nos el llum. 3 [acostumbrado] habitual. Estaba fumando el consabido cigarro, estava fumant l'habitual cigar. [...]
|
14.
calificar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [atribuir cierta cualidad] qualificar. Esta respuesta puede calificarse de impertinente, aquesta resposta es pot qualificar d'impertinent. 2 [un examen] qualificar. 3 [clasificar] qualificar. Estas palabras le califican de ligero, aquestes paraules el qualifiquen de lleuger. 4 gram [...]
|
15.
despistar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, perdre's. 4 fig despistar-se, desorientar-se, desconcertar-se. Se despistó con su respuesta, es despistà amb la seva resposta. [...]
|
16.
espera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. En espera de su grata respuesta, en espera de la vostra resposta favorable. 6 en la espera de que p fr tot esperant que. 7 estar a la espera de esperar, viure en l'expectativa de, estar a l'expectativa de. [...]
|
17.
soplar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
resposta. 6 fig [juego de damas] bufar. 7 fam [delatar] delatar, xerrar. 8 fam [birlar] pispar, afanar, rampinyar. 9 fam [un cachete] ventar, clavar, etzibar. 10 ¡sopla! fig i fam bufa!, mosca!v pron fam i p fr 11 [zamparse] cruspir-se, clavar-se. Se sopló una docena de pasteles, es va cruspir una dotzena [...]
|
18.
llenar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] omplir. Su respuesta me llenó de confusión, la seva resposta em va omplir de confusió. 6 [cumplir] complir, satisfer. La obra no llenaba las condiciones del contrato, l'obra no complia les condicions del contracte. 7 [satisfacer] omplir, satisfer. Esto llena mis esperanzas, això omple les meves [...]
|
19.
pensar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: apretar] v tr 1 pensar. Piensa bien la respuesta, pensa bé la resposta. 2 [tener intención] pensar. Nosotros pensamos salir a las seis, nosaltres pensem sortir a les sis. 3 [creer, opinar] pensar-se pron, creure, semblar intr. Pienso que ahora no es el momento oportuno, em penso [...]
|
20.
salida
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
carrer dona accés a la carretera. 25 tener salida para todo fig tenir resposta per a tot. [...]
f 1 [acción de salir] sortida, eixida. ¿Cuál será la hora de salida?, quina serà l'hora de sortida? 2 sortida, eixida. Salida de emergencia, sortida d'emergència. 3 [campos] afores m pl, eixides pl reg. 4 [saliente] sortint m. 5 [de un astro] sortida, eixida. 6 [de un libro, revista] aparició, publicació. 7 [excursión] sortida, eixida, excursió. 8 fig possibilitat. Esta carrera no tiene muchas salidas, aquesta carrera no té gaires possibilitats. 9 fig [solución] sortida. El asunto se ha complicado mucho: no sé si encontraremos alguna salida, l'afer s'ha complicat molt: no sé si trobarem cap sortida. 10 fam [pretexto, habilidad inesperada] sortida, pensada. 11 fam [ocurrencia] acudit m, sortida. Tiene salidas muy divertidas, té sortides molt divertides. 12 econ [venta] sortida. Tener salida, tenir sortida. 13 econ [posibilidad de venta] sortida. 14 mil atac sobtat m. 15 teatr sortida. La salida de un personaje en escena, la sortida d'un personatge en escena. 16 dar la salida fer el senyal de sortida. 17 dar salida econ donar sortida. Dar salida a un producto, donar sortida a un producte. 18 de salida sortint, a la sortida. 19 encontrar salida fig [productos] tenir sortida. 20 salida de baño [albornoz] barnús. 21 salida de pie (o de pata) de banco fam sortida de peu de banc. 22 salida de tono estirabot. ¡Tiene cada salida de tono...!, surt amb uns estirabots...! 23 salida nula esport sortida nul·la. 24 tener salida a (o en) donar accés a. Esta calle tiene salida en la carretera, aquest carrer dona accés a la carretera. 25 tener salida para todo fig tenir resposta per a tot. |