101.
tecnòcrata
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partidari de la tecnocràcia. Persona que exerceix un poder polític en virtut de la seva preparació tècnica. [...]
|
102.
plàcet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assentiment especialment del poder civil a una disposició o a una promulgació de l'autoritat eclesiàstica. Acceptació d'una decisió de l'autoritat d'un estat per part del poder polític d'un altre estat. Atorgar el plàcet a la designació del nou ambaixador [...]
|
103.
dinamita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Explosiu que consisteix en una mescla de nitroglicerina i una substància porosa inerta, d'un gran poder rompedor. [...]
absortivitat
|
104.
emmarar-se 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una nau, anar molt mar enfora. El llagut s'emmarava sense tripulació. Vam poder emmarar-nos, lluny dels esculls. [...]
|
105.
filaxi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder de defensa de l'organisme contra la infecció, que comprèn la fagocitosi i la formació d'anticossos. [...]
|
106.
mutarotació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En quím., canvi del poder rotatori específic d'una substància dissolta en aigua o en algun altre dissolvent. [...]
|
107.
absortivitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder o capacitat d'absorbir. En quím., poder absorbent d'una substància respecte a l'energia radiant d'una longitud d'ona definida, per unitat de massa i per unitat de camí òptic travessat per la radiació. absortivitat molar Valor de l'absortivitat expressada per mol de [...]
|
108.
seu 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seti o centre d'un poder o autoritat, especialment del poder o autoritat d'un bisbe o del papa. Aquesta jurisdicció i potestat. Seu episcopal. Església catedral. Fou batejat a la seu de Barcelona. Lloc on té el seu domicili principal una entitat, una institució, una empresa, etc. [...]
|
109.
cristiandat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de pobles cristians. Ordre politicosocial medieval, caracteritzat per la simbiosi entre el poder civil i l'autoritat eclesiàstica. [...]
|
110.
destravar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar travat. Cessar d'estar travat. La llengua se m'havia destravat i vaig poder parlar. [...]
|