Resultats de la cerca frase exacta: 6
|
1.
enraigar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Engegar, començar. Hem enraigat un projecte que no sabem com acabarà. [...]
|
|
2.
enraigar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com jugar.
[...]
|
|
3.
enraigar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr comenzar, iniciar. Pel juny enraigarem la sega, en junio comenzaremos la siega. [...]
|
|
4.
enraigar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
començar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
enraigament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'enraigar. [...]
|
|
6.
començar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. atacar. Atacar una tasca àrdua. arrencar, començar una acció d'una certa dificultat. Arrencar el vol. Arrencar a córrer. posar-se a obrir. Obrir la sessió, la caça, la discussió. enraigar. Pel juny enraigaven la sega, i pel setembre la verema. engegar. Engegar un afer. promoure, donar el primer [...]
1 v. tr. principiar iniciar abordar emprendre (un viatge, una feina, un negoci, etc.) escometre (una empresa, etc.) llançar (un afer, un atac, etc.) envestir. Envestir una pujada. Envestir un negoci. encetar (una discussió, un tema, etc.; pròpiament, començar a gastar una cosa). Encetar un formatge. Encetar un tema nou. encapçalar (per ext.). Encapçalar una col·lecta amb cent euros. estrenar un espectacle, començar les seves representacions. entonar, començar a cantar, un que fa part del cor. inaugurar (una exposició, una temporada, un ordre de coses) recomençar, tornar a començar. atacar. Atacar una tasca àrdua. arrencar, començar una acció d'una certa dificultat. Arrencar el vol. Arrencar a córrer. posar-se a obrir. Obrir la sessió, la caça, la discussió. enraigar. Pel juny enraigaven la sega, i pel setembre la verema. engegar. Engegar un afer. promoure, donar el primer impuls a una cosa. Fou ell qui promogué la discussió. entaular. Pròpiament començar un joc o partida en el tauler; també es diu d'una conversa, una discussió. incoar (tèc. jur.), començar una acció judicial. Incoar un plet, un procés. esbossar (un projecte), començar a planejar-lo. engranar (fig.) (Alc.). Si vas ara a la fàbrica, engranaràs de seguida, començaràs de seguida a treballar. posar fil a l'agulla, començar una actuació. posar en marxa (una cosa, un afer, etc.) 2 v. intr. Tenir començament una cosa. estrenar-se, començar a exercir un càrrec, un ofici, etc; també, començar a vendre alguna cosa, un dia determinat. desencadenar-se (una tempestat, una guerra, etc.) fer els primers passos fer les seves caravanes, començar peniblement una carrera, una empresa, un servei, etc. trencar el glaç néixer. El dia neix. esclatar (una guerra, una discussió, etc.). rebentar. Feia poques setmanes que la guerra havia rebentat (B. Porcel). rompre. Rompre a plorar. Rompre el dia. debutar (un actor, un cantant, etc.) sorgir. Han sorgit dificultats, han començat a aparèixer. arrencar. Aquest carrer arrenca de la plaça. prendre naixement tenir el seu origen (o la seva font) prendre. Prendre el vol. Prendre carrera. 3 → posar-se a. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 v. tr.
principiar
iniciar
abordar
emprendre (un viatge, una feina, un negoci, etc.)
escometre (una empresa, etc.)
llançar (un afer, un atac, etc.)
envestir. Envestir una pujada. Envestir un negoci.
encetar (una discussió, un tema, etc.; pròpiament, començar a gastar una cosa). Encetar un formatge. Encetar un tema nou.
encapçalar (per ext.). Encapçalar una col·lecta amb cent euros.
estrenar un espectacle, començar les seves representacions.
entonar, començar a cantar, un que fa part del cor.
inaugurar (una exposició, una temporada, un ordre de coses)
recomençar, tornar a començar.
atacar. Atacar una tasca àrdua.
arrencar, començar una acció d'una certa dificultat. Arrencar el vol. Arrencar a córrer.
posar-se a
obrir. Obrir la sessió, la caça, la discussió.
enraigar. Pel juny enraigaven la sega, i pel setembre la verema.
engegar. Engegar un afer.
promoure, donar el primer impuls a una cosa. Fou ell qui promogué la discussió.
entaular. Pròpiament començar un joc o partida en el tauler; també es diu d'una conversa, una discussió.
incoar (tèc. jur.), començar una acció judicial. Incoar un plet, un procés.
esbossar (un projecte), començar a planejar-lo.
engranar (fig.) (Alc.). Si vas ara a la fàbrica, engranaràs de seguida, començaràs de seguida a treballar.
posar fil a l'agulla, començar una actuació.
posar en marxa (una cosa, un afer, etc.)
2 v. intr. Tenir començament una cosa.
estrenar-se, començar a exercir un càrrec, un ofici, etc; també, començar a vendre alguna cosa, un dia determinat.
desencadenar-se (una tempestat, una guerra, etc.)
fer els primers passos
fer les seves caravanes, començar peniblement una carrera, una empresa, un servei, etc.
trencar el glaç
néixer. El dia neix.
esclatar (una guerra, una discussió, etc.).
rebentar. Feia poques setmanes que la guerra havia rebentat (B. Porcel).
rompre. Rompre a plorar. Rompre el dia.
debutar (un actor, un cantant, etc.)
sorgir. Han sorgit dificultats, han començat a aparèixer.
arrencar. Aquest carrer arrenca de la plaça.
prendre naixement
tenir el seu origen (o la seva font)
prendre. Prendre el vol. Prendre carrera.
3 → posar-se a.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana