FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Observar (quelcom) minuciosament, metòdicament, per conèixer-ne les qualitats, l'estat, etc. Examinar un mineral. Examinar una proposició, una qüestió. Sotmetre (un candidat) a examen. Avui han examinat dotze alumnes d'àlgebra. Fer un examen. Avui ens hem examinat d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'aguaitar. estar a l'aguait [o posar-se a l'aguait, o posar-se en aguait] Estar atent a alguna cosa. Parany . Els aguaits del diable. Instal·lació des d'on hom pot observar animals, sobretot ocells, sense molestar-los ni ésser vist. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer una o més preguntes (a algú), especialment formalment, amb autoritat. El magistrat va interrogar l'acusat, un testimoni. Els candidats foren interrogats sobre geografia. Observar atentament (una cosa) per treure'n conseqüències. Interroguem la història, i ens [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pedra rodona de la grandària del puny. Pedra grossa de reble que es pot agafar còmodament amb la mà. Obra de fortificació que corona una muralla, una torre o una porta, amb parapet i sòl espitllerat per a poder observar i hostilitzar l'enemic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atribució i exercici del dret o poder de manar, de regir, de governar, de dictar lleis, de fer-les observar, etc. L'autoritat del rei. L'autoritat paternal. L'autoritat de les lleis. Persona que té aquest dret o poder. Les autoritats eclesiàstiques. Poder d'imposar-se a l'opinió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sisena part d'un cercle. Instrument que consisteix en un sector circular de 60° proveït d'una ullera i dos miralls, l'un fix i l'altre movible, que serveix per a mesurar distàncies angulars i s'empra ordinàriament per a observar altituds. Moneda romana de bronze corresponent a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument òptic per a observar objectes llunyans, especialment els cossos celestes, que consta essencialment d'un mirall o lent que concentra els rajos lluminosos i forma una imatge de l'objecte, i d'una lent que l'amplifica. Telescopi de Newton, de Cassegrain. telescopi altazimutal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que cerca. Un cercador d'or. cercador d'aigua Saurí. Ullera de dimensions petites i de camp visual molt gran que és fixada en un telescopi i té per funció de localitzar amb més facilitat els astres a observar. En inform., eina de cerca que permet a l'usuari [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Observar cautelosament, amagadament (algú, allò que fa, que diu, etc.). L'espiaven de lluny. Espiar els passos d'algú. Espiar els moviments de l'enemic. Ves amb compte a parlar: algú ens espia. Estar amatent (a una ocasió) per actuar. Espiàvem el moment favorable per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de jurar; l'efecte. Prestar jurament. Prendre jurament. Feu jurament d'obeir-me. Observar el jurament. Mancar al jurament. He rebut el seu jurament. Un jurament fals. jurament decisori Jurament segons el qual el litigant que el demana s'obliga a acceptar com a cert allò que declari [...]
