FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer anar o estar adjunt. Vaig adjuntar a la meva carta la carta del mestre. Li van adjuntar dos col·laboradors. Adjuntar un adjectiu a un substantiu, un pronom feble a un verb. En inform., afegir (un fitxer o un document) a un missatge que s'envia a través de la xarxa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo, quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms febles hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Escriu-me. Empeny-me. No me la prenguis. Dona-me'l. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Vesteix-te. Asseu-te. Ves-te'n. No te la donaré. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu masculí plural i el datiu plural, masculí o femení, del pronom de tercera persona quan van immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva, o d'un pronom feble acabat en vocal. Porta'ls. Porta-me'ls. A les vostres germanes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Feblesa, deficiència de força, de vigor, de resolució. Està en un estat de debilitat, que no s'aguanta. debilitat mental Estat psíquic caracteritzat per una disminució anormal de la capacitat intel·lectual. Allò en què un és feble o dèbil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Terreny en pendent que baixa des del camí cobert d'una fortificació al camp. Superfície d'erosió en país àrid, amb un pendent feble i sovint coberta de grava, desenvolupada a la base d'un relleu abrupte i muntanyós. glacis continental Part més pregona i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc de tercera persona quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u, davant un altre pronom feble o, facultativament, davant un verb començat en s, en ce o en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
família de les linàcies, molt semblant al lli cultivat, però més feble, que es fa en prats humits (Linum angustifolium). Fibra tèxtil procedent del lli. Teixit fet amb aquesta fibra. [...]
El verb conèixer, en sentit general, significa 'tenir una idea més o menys completa d'algú o d'alguna cosa'. Per exemple:
Encara no coneixíem els detalls de la conferència.
Ara bé, la forma pronominal conèixer-se té el significat de 'ser evident, notar-se'. Per exemple:
Es coneix que avui han c [...]
