1.
ofensa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ofendre. Els vostres dubtes són una ofensa per a mi. Acte o paraula que ofèn. Una ofensa greu, imperdonable. Cal perdonar les ofenses. Això és una ofensa al pudor, al bon gust. [...]
|
2.
ofensa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
[...]
|
3.
ofensa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f ofensa. [...]
|
4.
ofensa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f ofensa. [...]
|
5.
ofensa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
greuge contumèlia(lit.) oprobi injúria(->) afront ferida(fig.), ofensa a l'amor propi, a la reputació, a l'honor, etc. insult deshonria, paraula ofensiva. ultratge escàndol, ofensa a la moral. dicteri, paraula ofensiva. parauladao morrada, paraula injuriosa. improperi. El va omplir [...]
|
6.
ofensa greu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
[...]
|
7.
ofensa lleu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
[...]
|
8.
venjar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre venjança (d'una ofensa, d'un dany, etc.). Els catalans decidiren venjar la mort de llur capità. Venjar-se d'algú, d'una ofensa. Prendre venjança de l'ofensa, del dany, etc., inferits (a algú). Ell ha venjat el seu pare. Venjar algú el seu honor. Ja podeu estar [...]
|
9.
resquitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Haver reparació d'una pèrdua, d'un dany, d'una ofensa, etc. Aquella fortuna els havia resquitat de les antigues penúries. [...]
|
10.
inferir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (una conseqüència). D'aquests indicis podem inferir que ell és el culpable. Causar o fer (un greuge, una ofensa, una ferida, etc.). [...]
|