Resultats de la cerca bàsica: 137
|
31.
trenta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Escriu un trenta ben gros. Els numerals cardinals compresos entre trenta i quaranta són: trenta-un, trenta-una, 31; trenta-dos, trenta-dues, 32; trenta-tres, 33; trenta-quatre, 34; trenta-cinc, 35; trenta-sis, 36; trenta-set, 37; trenta-vuit, 38; trenta-nou, 39. Els mateixos numerals usats com a [...]
|
|
32.
vuitanta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vuitanta. Esborra el 80, que està repetit. Els numerals cardinals compresos entre vuitanta i noranta són: vuitanta-un, vuitanta-una, 81; vuitanta-dos, vuitanta-dues, 82; vuitanta-tres, 83; vuitanta-quatre, 84; vuitanta-cinc, 85; vuitanta-sis, 86; vuitanta-set, 87; vuitanta-vuit, 88 [...]
|
|
33.
setanta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
al nombre setanta. Escriu un setanta a l'inici de cada paràgraf. Els numerals cardinals compresos entre setanta i vuitanta són: setanta-un, setanta-una, 71; setanta-dos, setanta-dues, 72; setanta-tres, 73; setanta-quatre, 74; setanta-cinc, 75; setanta-sis, 76; setanta-set, 77 [...]
|
|
34.
vint
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nombre vint. Escriu un vint ben gros. Els numerals cardinals compresos entre vint i trenta són: vint-i-un, vint-i-una, 21; vint-i-dos, vint-i-dues, 22; vint-i-tres, 23; vint-i-quatre, 24; vint-i-cinc, 25; vint-i-sis, 26; vint-i-set, 27; vint-i-vuit, 28; vint-i-nou, 29. Els mateixos numerals [...]
|
|
35.
Guionet en noms compostos de persona / Guionet en antropònims compostos / 'Joan-Anton' o 'Joan Anton'?
Font
Fitxes de l'Optimot
A l'hora d'escriure el nom o els cognoms d'una persona, no hi ha cap norma gramatical que determini si s'han d'escriure amb guionet o sense. Per exemple:
Joan-Anton o Joan Anton
Anna-Clara o Anna Clara
Així, l'ús o no del guionet en noms compostos de persona és una tria estrictament personal [...]
|
|
36.
cinquanta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Escriu un cinquanta en xifres romanes. Un nombre indeterminat considerable. Sempre vol fer cinquanta coses alhora. T'ho he dit més de cinquanta vegades! Els numerals cardinals compresos entre cinquanta i seixanta són: cinquanta-un, cinquanta-una, 51; cinquanta-dos, cinquanta-dues, 52 [...]
|
|
37.
quaranta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
quaranta no es veu bé. les quaranta En el joc del tuti, reunió del cavall i el rei d'atots a les mans d'un mateix jugador. Els numerals cardinals compresos entre quaranta i cinquanta són: quaranta-un, quaranta-una, 4l; quaranta-dos, quaranta-dues, 42; quaranta-tres, 43; quaranta-quatre [...]
|
|
38.
adjectiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
possessius, numerals, quantitatius, indefinits, interrogatius, relatius. Adjectius especificatius, explicatius. Mot d'aquesta categoria. El mot prudent és un adjectiu. adjectiu absolut Adjectiu no susceptible de rebre morfemes de grau comparatiu ni superlatiu. adjectiu adverbial Adjectiu que [...]
|
|
39.
acord marc (plural i ortografia)
Font
Fitxes de l'Optimot
El plural de acord marc és acords marc.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.
[...]
|
|
40.
armari mirall (plural i ortografia)
Font
Fitxes de l'Optimot
El plural de armari mirall és armaris mirall.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.
[...]
un2 una
] ésser tot u Ésser tot una mateixa cosa, ésser tant una cosa com l'altra. Enfilar-se a la cadira i caure va ser tot u. 
|
un2 una
1 1 adj. [LC] [MT] Dels adjectius numerals cardinals, el que indica el nombre del qual tots els altres nombres són agregats. Ell no té sinó un fill. El meu oncle ha comprat una casa, no dues. Dels dos llibres, n'he perdut un. Avui fa un any que va morir el seu pare. Un ganivet i tres forquilles. Només té una destral. Uns molls. Unes tisores, unes pinces, unes tenalles.
1 2 m. [LC] [MT] Nombre del qual, en la sèrie de nombres naturals, tots els altres són agregats, u, 1. Un i un fan dos. Comptar d'un a cent. Esteu a punt? Un, dos, tres, va!
2 f. [LC] la una La primera hora després del migdia o de la mitjanit.
3 1 [LC] a l'una loc. adv. A un temps, unidament.
3 2 [LC] tot d'una loc. adv. a ) De sobte, tot seguit.
3 2 [LC] tot d'una loc. adv. b ) De seguida.
4 1 art. [LC] Forma que revesteix l'article indefinit. El seu pare és un metge molt bo.
4 2 art. [LC] Un qualsevol. N'hi ha prou que parli un delegat. Per poc que llegeixis, trobaràs un llibre que t'agradarà. No va endevinar ni una sola resposta.
4 3 art. [LC] Un determinat. Hi va haver una resposta que no va endevinar.
5 1 pron. [LC] Una persona, una cosa. Aquest és un d'ells.
5 2 pron. [LC] Persona o cosa en relació amb una altra. Entre uns i altres en traurem l'entrellat.
5 3 [LC] l'un i l'altre Tots dos. Començaren a plorar l'un i l'altre. No beureu vi ni l'una ni l'altra.
5 4 [LC] fer-ne una de les meves (o de les nostres, etc.) Fer una entremaliadura, tenir una ocurrència, una sortida.
5 5 [LC] ni un Cap, no cap. —Que tens cap barra de pa? —Ni una, no me'n queda cap.
5 6 [LC] ni un per remei Cap absolutament.
6 adj. [LC] No vari, constituint una unitat. S'ha d'anar a una ortografia una.
7 1 pron. [LC] [masc. u
] ésser tot u Ésser tot una mateixa cosa, ésser tant una cosa com l'altra. Enfilar-se a la cadira i caure va ser tot u.
7 2 [LC] no ésser tot u això que allò Ésser això tota altra cosa que allò.
] ésser tot u Ésser tot una mateixa cosa, ésser tant una cosa com l'altra. Enfilar-se a la cadira i caure va ser tot u.