191.
fondo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
amortización econ fons d'amortització. 23 fondos de reserva econ fons de reserva. 24 fondos reservados dr i econ fons reservats. 25 irse a fondo p fr [irse a pique] anar-se'n al fons, anar a pic. 26 tocar fondo tocar el fons. [...]
|
192.
fons
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 11 [de llibres] fondo. 12 art i fotog fondo. 13 gràf fondo. 14 esport [resistència física] fondo. 15 a fons a fondo. No el conec a fons, no le conozco a fondo. 16 anar-se'n al fons [un vaixell] irse a pique (o al fondo). 17 baixos fons [d'una ciutat] bajos fondos. 18 cantar el fons mar cantar el [...]
|
193.
memòria
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, memorias p fr. Memòries de part meva a tots els teus germans, recuerdos de mi parte a todos tus hermanos. 6 pl hist i lit memorias. 7 caure de memòria fig caerse de espaldas. 8 caure (o anar-se'n, o esborrar-se) de la memòria fig irse (o borrarse) de la memoria. 9 de bona (o gloriosa, o trista) memòria de [...]
|
194.
arruïnar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Fer caure en ruïna una construcció. ensorrar. El terratrèmol va ensorrar més de cent cases. aterrar esbaldregaro esboldregar, fer enfonsar part d'una paret, d'un marge, etc. enrunar, convertir en runes. 2 (arruïnar-sepron.) anar-se'n a terra(un edifici, una construcció, etc [...]
|
195.
sortir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. escapar-se. S'escapa fum per la finestra. anar-se'n. L'aigua se n'anava per tots costats. tranuitar, sortir de nits. prorrompre, sortir abrivadament. Els soldats prorromperen de les trinxeres. vessar(líquid, sal, farina, sorra, etc.). D'on vessa, aquesta aigua? Per on vessa, aquest vi de la bota [...]
|
196.
cel
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cel obert [a ple aire] a cielo abierto (o descubierto). 6 aclarir-se (o estritllar-se, o asserenar-se ) el cel aclararse el cielo, serenarse (o despejarse, o aclarar, o aclararse) el tiempo. 7 al cel sigui que Dios le tenga en su santa gloria. 8 anar-se'n al cel fig [fracassar] irse al agua. 9 baixar [...]
|
197.
quitar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
! fig i fam ves, home, ves!, fuig, home, fuig!14 quitar de encima treure del damunt (o de sobre). 15 quitar de en medio treure del mig. v pron 16 anar-se'n, desaparèixer. Esta suciedad no se quita fácilmente, aquesta brutícia no se'n va fàcilment. 17 [retirar] treure's, llevar-se. Quitarse el abrigo [...]
|
198.
desfer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. 2 dissoldre eixataro deixatar diluir. 3 derrotar. 4 (desfer-sepron.) desembarassar-se. despullar-se, desfer-se voluntàriament d'una cosa (poder, etc.) 5 anar-se'n. El vestit, de tan vell, se n'anava a trossos. escaguitxar-se, desfer-se l'entrellaçament dels fils d'una tela [...]
1 → destruir. desintegrar esbullar (la cabellera, un doll d'aigua, etc.) desarmar (una bastida, un envelat, un cadafal, una màquina, etc.) desmuntar, íd. desenllaçar o desllaçar, desfer dues coses que estaven enllaçades. desempiular, íd. desemmetxar (dues coses emmetxades) desamarrar desempilar, desfer una pila de coses. desnuar, desfer un nus. destravar desconjuntar descosir (→) desfilar. Cp. esvorar-se: desfilar-se la vora d'un vestit, etc. desfibrar esbrinar, desfer una cosa a brins. Esbrinar el safrà, una corda, etc. esfilegar o esfilegassar esblenar (→) escórrer, desfer els punts, les bagues, etc. d'una malla, d'un llaç, etc. esbadiar, desfer una garba, una trena, etc. deslligar (→) descordar (→) desencoblar fondre. Fondre la neu, el sucre, etc. esvair, desfer una nuvolada, una sospita, un dubte, un malentès, etc. esduir, íd. dissipar (els núvols, la boira, una tempesta, etc). Ant. Congriar. esmicolar, desfer una cosa a miques. esterrossar o desterrossar, desfer terrossos. esgrumar o esgrumollar, desfer els grums o grumolls. desmarxar, desfer a miques uns substància sòlida, desfer-la en un líquid. 2 dissoldre eixatar o deixatar → diluir. 3 → derrotar. 4 (desfer-se pron.) → desembarassar-se. despullar-se, desfer-se voluntàriament d'una cosa (poder, etc.) 5 anar-se'n. El vestit, de tan vell, se n'anava a trossos. escaguitxar-se, desfer-se l'entrellaçament dels fils d'una tela. escalaixar-se, desfer-se en escuma la cresta d'una onada. rompre's, íd. salinar-se, desfer-se superficialment a pols les pedres, els maons, etc., per l'acció atmosfèrica. 6 Desfer-se per algú: → escarrassar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
199.
diable
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 8 anar-se'n al diable [una cosa] llevársela el diablo, irse al traste. 9 aneu-vos-en (o ves-te'n, o que se'n vagi) al diable fig i fam id (o vete, o que se vaya) al diablo (o al cuerno). 10 com (o qui, o què, o per què) diables...? cómo (o quién, o qué, o por qué) diablos (o demonios)...?11 com el [...]
|
200.
andar 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v intr 1 [recorrer] caminar. Andar a buen paso, caminar a bon pas. 2 [moverse] caminar, moure's pron. El coche no anda, l'auto no es mou. 3 fam [ir] anar, anar-se'n. ¡Anda a paseo!, ves-te'n a passeig!4 [desarrollarse] anar. El negocio anda muy mal, el negoci va molt malament. 5 [...]
|