FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri consistent en una planxa metàl·lica proveïda d'un mànec llarg, que serveix per a treure la cendra d'un braser, per a remenar-ne el caliu, etc. Tros de palastre de forma triangular amb un mànec adaptat a un dels costats que serveix per a manejar i aplicar el morter, el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fons Tela gran, generalment pintada, de l'amplària de l'escenari, que pot baixar i pujar i que, abaixada, forma part d'una decoració. teló de ferro Planxa metàl·lica que s'abaixa perquè el foc no es propagui de l'escenari a la sala o viceversa. teló blanc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
costats, té una forma anàloga a la d'una teula. Planxa metàl·lica de forma d'arc, que es posa roent per igualar l'alçària dels plomalls de pèl dels velluts i per cremar el borrissol de les robes destinades a l'estampació, passant-les pel seu damunt. Cabal d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
forquilla d'argent. Culleres de fusta de boix. Recipient troncocònic o cilíndric de planxa, recobert interiorment de material refractari, que serveix per a transportar la fosa o l'acer líquid del gresol, forn o convertidor als motlles o lingoteres. Cullera de fonedor. Recipient [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imatge obtinguda per l'empremta d'una planxa gravada, d'una pedra litogràfica, impregnada d'una tinta especial. Col·lecció d'estampes. Full, generalment sense doblegar, que té impresa una figura religiosa o una al·legoria que s'hi refereix. Una estampa de sant Joan [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar la marca (d'una cosa) sobre una altra prement l'una contra l'altra. Deixar, sobre paper o sobre un suport anàleg, la marca en tinta (d'un escrit, d'un dibuix, etc., gravat sobre una planxa metàl·lica o compost ajuntant peces de metall o fusta cadascuna de les quals té [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció plana i prima d'una substància sòlida alimentària. Una tauleta de xocolata. Una tauleta de torrons. Planxa de metall preciós, de vori, etc., decorada amb baixos relleus, amb repussats, etc., o amb inscripcions, que forma part d'un díptic, d'un tríptic o d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
al fusell. Menjar1 1 1. Cala mongetes amb ceba cada dia. Mira aquest noi com cala! Tot el menjar que li han tret, se l'ha calat. Treure fils (a una roba), fer forats (en una roba, un paper, una planxa, etc.), fent dibuixos que recorden el de les puntes o randes. Un motor, aturar-se bruscament [...]