101.
saler
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas en què es guarda o se serveix la sal. Taulell en què se sala carn, peix, etc. [...]
|
102.
carnisser carnissera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ven carn, especialment de bou, de vedella i de xai. Que es nodreix de carn. Carner2 1. Cruel, sanguinari. Instints carnissers. Que opera amb poca destresa, s'aplica als cirurgians. [...]
carni càrnia
|
103.
carnatge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carn, especialment la que destrossen les bèsties de presa. Destrossa, mortaldat, en una batalla, un crim, un accident, etc. [...]
|
104.
carnificació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conversió en carn. Alteració morbosa que dona als teixits de certs òrgans una consistència de carn. Carnificació del pulmó. [...]
|
105.
carnificar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre consistència de carn. [...]
|
106.
carnussa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abundància fastigosa de carn. [...]
|
107.
carnut -uda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té molta carn. [...]
|
108.
copra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carn del coco assecada. [...]
|
109.
gadolla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carn introduïda de contraban. [...]
|
110.
omòfag -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menjador de carn crua. [...]
|