FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Plat d'origen italià preparat amb una base de massa de pa ordinàriament rodona, coberta amb salsa de tomàquet, formatge fos i espècies, guarnida amb altres ingredients com olives, anxoves, etc. En aquest restaurant fan unes pizzes molt bones. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oscil·lació d'un cos que branda. Oscil·lació transversal d'una nau. Plat preparat amb bacallà esmicolat, posat prèviament en remull amb alls, que es lliga amb oli d'oliva, llet i julivert fins a aconseguir la consistència d'un puré. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Secretar saliva en abundància. Agafar salivera a la vista d'una cosa gustosa. Ens van portar un plat d'arròs que feia ensalivar. Mullar de saliva. Em fa angúnia ensalivar els segells. Ensaliva't les mans abans d'agafar l'eina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
setmana entrant. Part entrant. Plat que se serveix a taula, llevat de l'olla o bullit. Per dinar mengem escudella, carn d'olla i dos entrants. Primer plat d'un àpat. Començarem el dinar amb un entrant lleuger. a l'entrant A l'entrada. A l'entrant del carrer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop de dit. Va fer caure el plat de la balança amb una ditada. Porció d'una cosa que hom pot emportar-se adherida a un dit. Una ditada de mel, de llard. Senyal o taca que deixa sobre una cosa el contacte d'un dit. El mirall és ple de ditades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que gira o s'empra per a girar alguna cosa. Cinta per a girar els fulls en els llibres. Plat giratori d'un torn de terrisser. Eina o estri que s'empra per a girar alguna cosa. Paleta de metall que els cuiners empren per a girar les truites, les patates o altra cosa que fregeixen a la paella. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas de terrissa, de pisa, etc., de forma de casquet esfèric, on se serveix especialment la sopa, l'escudella, el brou. Plat d'arròs, pasta o llegums, cuits en brou o en aigua amb algun condiment. Escudella, carn d'olla i entrant. He pres dos plats d'escudella. Escudella de pagès. [...]
