11.
arrojadamente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv abrivadament. [...]
|
12.
denodadamente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv intrèpidament, abrivadament. [...]
|
13.
prorrompre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [sortir abrivadament] prorrumpir. 2 fig [manifestar] prorrumpir, estallar. Va prorrompre en crits d'entusiasme, prorrumpió en gritos de entusiasmo. [...]
|
14.
aferrissar-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Agafar-se abrivadament, porfidiosament, en un combat. aferrussar-se acarnissar-se 2 dedicar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
15.
abraonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 abraçar. 2 (abraonar-sepron.) aferrissar-se, agafar-se abrivadament en una lluita. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
16.
envestir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 escometre arremetre afalconar, envestir abrivadament. bornar(v. intr.), envestir el peix la xarxa. brivar, íd. afuar-se, llançar-se impetuosament contra algú o alguna cosa. atropellar, envestir causant dany. atacar, atracar. 2 Fig. emprendre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
17.
atacar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Donar la primera escomesa a un adversari. contraatacar assaltar. Vint galeres assaltaren la nau. abordar(una nau a una altra). S'usa també en sentit fig. afalconar, atacar o envestir abrivadament. afuar-se, llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa. encontrar-se, atacar-se mútuament [...]
|
18.
sortir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. escapar-se. S'escapa fum per la finestra. anar-se'n. L'aigua se n'anava per tots costats. tranuitar, sortir de nits. prorrompre, sortir abrivadament. Els soldats prorromperen de les trinxeres. vessar(líquid, sal, farina, sorra, etc.). D'on vessa, aquesta aigua? Per on vessa, aquest vi de la bota [...]
1 Anar de dins a fora. eixir desllodrigar-se o desllorigar-se, sortir d'una llodriguera, en sentit propi i fig. desencauar-se, sortir del cau i, fig., de casa. desembocar, sortir a un lloc més ample, després d'anar per un lloc estret. Després de caminar per un viarany, vam desembocar al camí ral. escapar-se. S'escapa fum per la finestra. anar-se'n. L'aigua se n'anava per tots costats. tranuitar, sortir de nits. prorrompre, sortir abrivadament. Els soldats prorromperen de les trinxeres. vessar (líquid, sal, farina, sorra, etc.). D'on vessa, aquesta aigua? Per on vessa, aquest vi de la bota? sobreeixir. L'aigua que sobreïx del safareig. escórrer-se. El terreny fa un xic de pendent, i l'aigua que hi cau s'escorre de seguida. extravasar-se, sortir, un líquid, del seu conducte normal. extravenar-se, extravasar-se la sang de les venes. 2 Sortir, allò que estava ocult, sortir a la superfície: → aparèixer. eixir brollar. Ja brollen els sembrats. rajar. Li rajava sang del nas. radiar. La llum que radia del sol. arrencar (intr.). Les branques arrenquen del tronc. volar o tenir volada. Aquest balcó té molta volada. néixer. Ja li neix el pèl. A l'hivern, el sol neix al sud-est. manifestar-se 3 → dir, fer. 4 → resultar, reeixir, resoldre. 5 → provenir. 6 → ressortir. 7 Tenir sortida una mercaderia: Vendre's. → vendre. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
19.
agafar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
caigut si no m'hagués pogut emparar amb tu. arrapar-se(->). Arrapa't amb mi i no cauràs. arrapinyar-se. S'enfilà arrapinyant-se a les pedres que sortien. aferrar-seo aferrallar-se, agafar-se fortament a una cosa. aferrissar-seo acarnissar-se, agafar-se abrivadament en un combat [...]
|