Resultats de la cerca frase exacta: 4

Diccionari de la llengua catalana
1. vincular
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligar amb un vincle legal o moral. El matrimoni vincula els cònjuges. El secretari vincula les seves esperances en el favor del ministre. Vincular-se als sectors més renovadors del país. [...]
2. vinclar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corbar (una cosa flexible). El vent vinclava les canyes del torrent. Vinclar l'esquena davant dels poderosos. Res no podrà vinclar la seva voluntat. Les canyes es vinclen amb el vent. Vinclar-se una post. Vincular. [...]
3. vinculació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de vincular o de vincular-se; l'efecte. Institució jurídica en què es feia inalienable una massa de béns, sostreta així al comerç, que restava en mans de determinades famílies, comunitats o institucions, gràcies a un ordre predeterminat i [...]
4. divorci
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dissolució legal del matrimoni. divorci vincular En dret canònic, dissolució del vincle matrimonial que té efectes en el matrimoni, àdhuc consumat, quan la fe catòlica d'un dels cònjuges determina dificultats greus en la convivència. Ruptura del lligam que [...]