1.
hombrear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [dárselas de hombre] homenejar, pollastrejar. 2 [hacer fuerza con los hombros] posar l'espatlla, fer espatlla (o espatlles). 3 [querer igualarse con otros] mesurar-se pron. Hombrear con alguien, mesurar-se amb algú. [...]
|
2.
paletilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 anat omòplat m, escàpula. 2 [en carnicería] espatlla. Paletilla de cordero, espatlla de xai. 3 [del esternón] neulella. 4 p fr [palmatoria] portabugia m, espalmatòria. [...]
|
3.
espaldilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [omóplato] omòplat m, escàpula. 2 [del cerdo, carnero] espatlla. [...]
|
4.
hombro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 anat [del cuello al brazo] espatlla f. 2 anat [parte extrema del hombro] muscle. 3 gràf espatlla f. 4 a (o en) hombros a les espatlles, a collibè, a coll. 5 al hombro al coll. ¡Armas al hombro!, armes al coll!6 arrimar el hombro fig [cooperar] posar l'espatlla, fer espatlla (o espatlles), [...]
|
5.
palmadita
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f copet m. Le dio unas palmaditas en el hombro, li va donar uns copets a l'espatlla. [...]
|
6.
espalda
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
(o donar) l'esquena (o l'espatlla) a algú. 9 de espaldas d'esquena. Tiene costumbre de dormir de espaldas, té costum de dormir d'esquena. 10 echarse una cosa a las espaldas fig i fam tirar-se una cosa a l'esquena (o a l'espatlla, o a les espatlles). 11 echarse una cosa sobre las (o sus) espaldas fig [...]
|
7.
terciar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [ladear una cosa] esbiaixar. 2 [la capa] tirar-se a l'espatlla. 3 mil [el arma] tercejar, posar en banda. 4 [dividir] tercejar. 5 equilibrar. Terciar los fardos de un carro, equilibrar els fardells d'un carro. 6 agr [dar la tercera labor] terçar, tercejar, remagencar. 7 [una planta] arranar [...]
|
8.
cochino
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-na adj i m i f 1 fig i fam porc -a, marrà -ana. adj fig i fam 2 merda de, cony de. Este cochino teléfono siempre se estropea, aquesta merda de telèfon sempre s'espatlla. 3 fastigós -osa. Hace un tiempo cochino, fa un temps fastigós. 4 maleït -ïda. ¡Este cochino dinero!, aquests maleïts diners!m 5 [...]
|
9.
descansar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
¡descansen! mil descanseu!v tr 10 [apoyar] reclinar, recolzar. Descansa tu cabeza sobre mi hombro, reclina el teu cap sobre la meva espatlla. 11 [ayudar] descansar. Tiene un secretario que lo descansa mucho, té un secretari que el descansa molt. 12 mil descansar. ¡Descansen armas!, descanseu armes! [...]
|
10.
arma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
arma [ante el Santísimo] retre armes. 33 rendir las armas [rendirse] retre les armes. 34 ¡sobre el hombro, arma! mil sobre l'espatlla, arma!35 sobre las armas sobre les armes. 36 ¡tercien armas! mil tercegeu armes!37 tocar arma (o a arma) tocar a armes (o a les armes). 38 tomar armas (o las armas [...]
f [en singular se utiliza con los artículos el o un] 1 arma. Un arma de fuego, una arma de foc. 2 mil [cuerpo militar] arma. 3 [de los animales] defensa, arma. 4 fig arma. 5 pl mil armes. La carrera de las armas, la carrera de les armes. 6 pl heràld armes, escut m sing. 7 ¡a las armas! a armes! (o a les armes!) 8 alzarse en armas alçar-se en armes. 9 arma arrojadiza arma llancívola. 10 arma blanca arma blanca. 11 arma bracera arma llancívola. 12 arma contundente arma contundent. 13 arma de dos filos (o de doble filo) fig arma de dos talls (o de doble tall). 14 arma de fuego arma de foc. 15 arma de repetición arma de repetició. 16 armas descargadas (o infamadas) heràld armes infamades. 17 armas falsas heràld armes a inquirir. 18 armas parlantes heràld armes parlants. 19 ¡cuelguen armas! mil pengeu armes! 20 de armas tomar [persona] d'empenta, de coratge. 21 descansar las armas descansar les armes. 22 ¡descansen armas! mil descanseu armes! 23 estar en arma (o en armas) estar sobre les armes. 24 hacer armas [guerrear] fer armes. 25 hacer sus primeras armas fig fer les primeres armes. Hacer sus primeras armas en el teatro, fer les primeres armes al teatre. 26 llegar a las armas arribar a les mans. 27 medir las armas con alguien [competir] mesurar-se amb algú, mesurar les seves forces amb algú. 28 pasar por las armas passar per les armes. 29 poner en armas [armar, sublevar] fer alçar en armes. 30 presentar armas mil presentar armes. 31 ¡presenten armas! mil presenteu armes! 32 rendir el arma [ante el Santísimo] retre armes. 33 rendir las armas [rendirse] retre les armes. 34 ¡sobre el hombro, arma! mil sobre l'espatlla, arma! 35 sobre las armas sobre les armes. 36 ¡tercien armas! mil tercegeu armes! 37 tocar arma (o a arma) tocar a armes (o a les armes). 38 tomar armas (o las armas) [armarse] prendre les armes. 39 tomar armas (o las armas) [hacer los honores militares] retre armes. 40 velar las armas vetllar les armes. |