Resultats de la cerca frase exacta: 61
|
31.
quartet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició musical per a quatre veus o instruments, especialment dos violins, una viola i un violoncel. Conjunt dels quatre executants de quartets. Grup de quatre. Quin quartet de ximples, tu i els teus amics! Estrofa de quatre versos, especialment decasíl·labs, que solen rimar el [...]
|
|
32.
tornada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estrofa en certes composicions poètiques. Part d'una cançó que es repeteix sempre amb la mateixa lletra i tonada. [...]
|
|
33.
posada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escenificació. Lloc on hom posa o s'està. Casa on s'estatja gent pagant. S'estava en una posada a la vora de l'estació. Estada 1. El poble ens va agradar i hi prenguérem posada tot l'estiu. Estrofa 1. Cobles o posades, d'una cançó. [...]
|
|
34.
octau -ava
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vuitena part d'un full de paper de marca ordinària. Un llibre en octau. Vuitada. Estrofa de vuit versos, especialment decasíl·labs, en la qual es combinen tres rimes diferents. En mús., interval que abraça vuit graus consecutius de l'escala diatònica i en el qual [...]
octau -ava
|
|
35.
pausa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llegit de l'estrofa i del vers. En ràdio i en televisió, interrupció momentània de l'acció, de la veu, etc., per a donar entrada a un tema musical o per a deixar un moment de silenci en la narració. En mús., interval en què es deixa de tocar o de cantar. En [...]
|
|
36.
vers 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
poesia moderna, que s'escriu en una sola ratlla. Vers de set, d'onze, síl·labes. vers adònic En mètrica grega i llatina, vers de cinc peus format per un dàctil seguit d'un troqueu o d'un espondeu, que és usat generalment com a vers de clàusula d'una estrofa [...]
|
|
37.
dístico
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [estrofa] dístic. [...]
|
|
38.
monorim
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj [estrofa] monorrimo -ma. [...]
|
|
39.
quintilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [estrofa de cinco versos] quintet m. [...]
|
|
40.
sáfico
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ca adj sàfic -a. Estrofa sáfica, estrofa sàfica. [...]
|
octau -ava
1 1 adj. i m. [LC] [MT] Vuitè.
1 2 m. [LC] Vuitena part d'un full de paper de marca ordinària. Un llibre en octau.
2 f. [LC] [RE] Vuitada.
3 f. [FLL] Estrofa de vuit versos, especialment decasíl·labs, en la qual es combinen tres rimes diferents.
4 1 f. [MU] En mús., interval que abraça vuit graus consecutius de l'escala diatònica i en el qual la nota més aguda és la repetició de la més greu en la tessitura superior.
4 2 f. [MU] Nota musical respecte a una altra que n'està separada per aquest interval.
4 3 f. [MU] Conjunt de totes les notes compreses en aquell interval.
4 4 [MU] octava curta En alguns instruments de teclat antics, disposició de les notes en la digitació d'una octava de manera que algunes notes alterades corresponen a notes diatòniques més greus que la del primer so.
5 f. [EL] [FIF] En fís., interval comprès entre dues freqüències quan hi ha entre elles una relació de 2 a 1.
6 m. [ME] Octa.