Cerca

Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.666

171. Usos de per davant de nom / Se'ls veu molt interessats per a la casa o Se'ls veu molt interessats per la casa?
Font Fitxes de l'Optimot
. Anirem a Andorra per la collada de Toses. 2.2. Temps: Localització en el temps. Per exemple: Anirem al poble per festes. Per Sant Jordi em regala un llibre. Durada. Per exemple: L'he llogada per dos mesos. Per ara ('de moment') no pensen canviar-se el cotxe. 2.3. Freqüència. Per exemple: Em [...]
172. Correlació des de... fins a / des del 10 de juliol fins al 30 d'agost o del 10 de juliol fins al 30 d'agost?
Font Fitxes de l'Optimot
Per indicar l'origen i el final d'un període de temps o d'un espai físic, es pot usar la correlació des de... fins a (o, en alguns casos, fins). Per exemple: Vindrà aquest estiu: des del 10 de juliol fins al / fins el 30 d'agost. Anirem a peu des de casa fins a l'estació. Una altra variant d [...]
173. Elisió de vocals en contacte en seqüències de mots: contacte entre vocal tònica i àtona / Pronunciació de vocals en contacte: una hora o un(a) hora?
Font Fitxes de l'Optimot
De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (pronunciem un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola [...]
174. 'treuria' o 'trauria'? / 'neixerà' o 'naixerà'? / Verbs amb 'a' o 'e' en l'arrel: 'treure' o 'traure', 'néixer' o 'nàixer' i 'jeure' o 'jaure'
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.  En aquests [...]
175. Concordança en les expressions l'un i l'altre i altres variants / l'un a l'altra?, l'un i l'altra?, l'una per l'altre?, etc.
Font Fitxes de l'Optimot
Els elements de la correlació l'un i l'altre i les seves variants (l'un a l'altre, l'un per l'altre, l'un sense l'altre, l'un al costat de l'altre, etc.) poden anar en masculí o femení si les coses o les persones a què fan referència són de gènere masculí o femení, perquè hi poden concordar en [...]
176. topònims i gentilicis de les Illes Balears
Font Fitxes de l'Optimot
Alaior: alaiorenc -a Alaró: alaroner -a Alcúdia: alcudienc -a Algaida: algaidí -ina Andratx: andritxol -a Ariany: arianyer -a Artà: artanenc -a Banyalbufar: banyalbufarí -ina Binissalem: binissalemer -a Búger: bugerró -ona Bunyola: bunyolí -ina Calvià: calvianer -a Campanet: campaneter -a Campos [...]
177. Pronúncia de la vocal neutra en determinats sectors urbans
Font Fitxes de l'Optimot
En determinats sectors urbans dels parlars centrals, s'observa una tendència a pronunciar una a en comptes de la vocal neutra. Aquesta pronúncia, tanmateix, no és acceptable. Per exemple: escolta (la e i la a s'han de pronunciar com a vocals neutres, i no com a a, ascolta) dies (la e s'ha de [...]
178. Topònims i gentilicis de Catalunya
Font Fitxes de l'Optimot
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de Catalunya ordenats alfabèticament. Alta Ribagorça: ribagorçà -ana Alt Camp: de l'Alt Camp Alt Empordà: empordanès -esa, alt-empordanès -esa Alt Penedès: penedesenc -a Alt Urgell: alt-urgellenc -a Amposta [...]
179. Com es diu 'subirse al carro' en català?
Font Fitxes de l'Optimot
180. topònims i gentilicis del Principat d'Andorra
Font Fitxes de l'Optimot
Andorra, Principat i Andorra la Vella: andorrà -ana Canillo: canillenc -a Encamp: encampadà -ana Escaldes-Engordany: escaldenc -a Massana, la: massanenc -a Ordino: ordinenc -a Sant Julià de Lòria: lauredià -ana  [...]
Pàgines  18 / 267 
<< Anterior  Pàgina  13  14  15  16  17  18  19  20  21  22  23  Següent >>