21.
calamar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mol·lusc cefalòpode dibranquiat, de cos allargat terminat en punta, que porta a cada costat una aleta triangular, amb conquilla interna còrnia i dos dels deu braços molt prolongats (Loligo vulgaris). [...]
|
22.
rebladura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de reblar. Punta doblegada d'un clau reblat. [...]
|
23.
torxó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imitació mecànica de la randa o punta de coixí. [...]
|
24.
fustat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té el tronc d'un esmalt diferent del de les fulles. Que té el mànec d'un esmalt diferent del del ferro o punta, s'aplica a una llança. [...]
|
25.
afuat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acabat en punta. Bigoti afuat. Una barra de ferro afuada. [...]
|
26.
trinxat 2 -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., dividit en dues parts iguals mitjançant un traç diagonal que va de l'angle destre del cap al sinistre de la punta, s'aplica a un escut, un quarter o una peça. [...]
|
27.
apiculat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Terminat bruscament en una punta petita i ben distinta. Fulla apiculada. [...]
|
28.
bolcant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lluneta amb les banyes vers la punta de l'escut heràldic. [...]
|
29.
estocada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop d'estoc o de punta d'espasa, de sabre, etc. [...]
|
30.
mucró
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punta curta i molt destacada de l'àpex d'un òrgan. [...]
|