FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la física que enllaça la mecànica de fluids amb l'elasticitat i estableix la correlació entre les variables esforços, deformacions, temperatura i temps de la matèria considerada com un medi continu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Matèria que un líquid portava en suspensió i s'ha dipositat al fons. Material sòlid, coherent o solt, format a la superfície de la Terra a baixa temperatura, d'origen inorgànic o orgànic, procedent de l'alteració i el transport de partícules rocoses o de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
transformació d'un corrent elèctric en calor en passar per una resistència. radiador gris Sistema físic que en tot l'espectre emet una fracció de l'energia emesa pel cos negre a la mateixa temperatura. radiador ideal Font lluminosa teòrica que dins la zona visible de l'espectre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gas en què es transforma un líquid o un sòlid absorbint calor. Vapor d'aigua. Substància gasosa que es troba a una temperatura inferior al seu punt crític i pot, per tant, liquidar-se per la sola pressió. Vapors de iode. A temperatures inferiors a 31 °C, l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispositiu auxiliar del carburador dels motors d'explosió, que forneix una mescla més rica que la normal de carburació i assegura així una engegada ràpida del motor en fred independentment de la temperatura ambient. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la geofísica que s'ocupa de la mesura i l'avaluació de les temperatures a l'interior de la Terra. Mètode per a determinar la temperatura de formació d'una roca endògena. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall alcalinoterri, d'un blanc groguenc, brillant, que s'oxida ràpidament en contacte amb l'aire i descompon l'aigua a la temperatura ordinària (símbol, Ba; nombre atòmic, 56; pes atòmic, 137,34). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Zona superior de metamorfisme, existent sota la zona de meteorització i cimentació, la qual és regida per la temperatura moderada, la baixa pressió i els esforços mecànics intensos, i on són característics els silicats hidratats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat que presenten alguns metalls i aliatges que en ésser introduïts en un camp magnètic donen lloc a una inducció molt elevada i es comporten com a imants si la temperatura no és massa alta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
efecte de la temperatura, de la pressió i dels fluids, que engendren metamorfisme. Signe de l'escriptura musical que indica la modificació de l'altura del so d'una o més notes. En heràld., transformació soferta per una càrrega primitiva a través del temps. [...]
