Resultats de la cerca frase exacta: 505

81. simitarra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sabre de fulla molt corbada i progressivament més ample usat principalment per àrabs, perses i turcs. [...]
82. trabuc
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arma de foc portàtil de canó curt i ample, de boca acampanada. Giny antic de guerra que servia per a tirar pedres grosses. Caixa movible d'un camió o d'un carro de transport de terra, grava, pedres, etc., que s'alzina per buidar-ne el contingut. [...]
83. escarxofar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar-se ben ample en el seient amb tota comoditat. Els homes s'havien escarxofat a les butaques. [...]
84. guixera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba anual de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de tiges alades, fulles amb dos folíols i un circell terminal ramós, flors rosades, blanques o blavoses i llegum ample, amb dues estretes ales a la sutura ventral, d'origen desconegut i cultivada com a farratgera i [...]
85. serralada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample i que manté una alineació estructural i morfològica. [...]
86. silur
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
87. crater
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entre els grecs i entre els romans, vas ample on es barrejava el vi i l'aigua per a omplir la copa. [...]
88. folgar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer festa, reposar de treballar. Els nois folguen la tarda del dijous. Passar el temps divertint-se. Venir ample. Fer l'acte sexual. [...]
89. soli 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Múscul ample i gros situat sota els bessons, que va des de la tíbia i el peroné fins al tendó d'Aquil·les. [...]
90. xeremia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument musical aeròfon de doble llengüeta, amb el pavelló ample i el tub lleugerament cònic, usat en les cobles medievals i renaixentistes. [...]
Pàgines  9 / 51 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>