FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fonaments de la teoria. Aquests autors es detenen a reflexionar sobre el funcionament de la tiroide. Algú, guardar (alguna cosa) en la seva possessió. Detenir il·legalment allò que pertany a altri. Ha detingut el títol de campiona durant tres anys. Retenir (algú), [...]
v tr 1 [aturar] detener, parar. 2 [mantenir] retener, mantener, conservar. Detingué el títol de campió, retuvo el título de campeón. 3 [posseir il·legalment] detentar. Detingué el poder, detentó el poder. 4 dr [arrestar] detener. v pron 5 [aturar-se] detenerse, pararse. 6 [reflexionar] detenerse. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Impedir de continuar. deturar retenir. Vam trobar uns amics que ens van retenir. aturar(->) contenir atallar, detenir el curs, el progrés d'una cosa. No sabia què dir-li per atallar les seves objeccions. 2 guardar. 3 arrestar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb detenir és detén o detingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma deté, i en els valencians detín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb detenir és deteniu o detingueu.
[...]