21.
moure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
et moguis d'aquí, no te muevas de aquí. 6 salir intr. Si no us heu de moure, aquesta tarda vindrem, si no tenéis que salir, esta tarde iremos. 7 [anar-se'n] irse, marcharse, partir intr, marchar intr. 8 fig moverse. Es mou sols per l'interès, solo se mueve por el interés. [...]
|
22.
partir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [dividir] partir. 2 [els límits] señalar, marcar, fijar. Partir els termes d'un lloc, señalar los términos de un sitio. 3 [trencar pel mig] partir. Partir pinyons, partir piñones. 4 mat [dividir] partir, dividir. v intr 5 [anar-se'n] partir, marcharse pron. Partirem de Barcelona demà al [...]
|
23.
calaix
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [d'un moble] cajón. 2 [diners, beneficis] beneficio. Fer nou mil euros de calaix, hacer nueve mil euros de beneficio. 3 tèxt caja f de lanzadera. 4 anar-se'n al calaix fig i fam [morir] irse al otro barrio, estirar la pata. 5 calaix de sastre fig [objectes en desordre] cajón de sastre. 6 [...]
m 1 [d'un moble] cajón. 2 [diners, beneficis] beneficio. Fer nou mil euros de calaix, hacer nueve mil euros de beneficio. 3 tèxt caja f de lanzadera. 4 anar-se'n al calaix fig i fam [morir] irse al otro barrio, estirar la pata. 5 calaix de sastre fig [objectes en desordre] cajón de sastre. 6 calaix de sastre fig [persona de coneixements confusos] cajón de sastre. 7 portar algú al calaix fig [matar-lo] llevar a la tumba, acabar con, matar. Aquell disgust va portar el seu oncle al calaix, aquel disgusto acabó con su tío. 8 tenir una cama al calaix fig [ésser molt vell] caerse de viejo. El seu avi té una cama al calaix, su abuelo se cae de viejo. |
24.
fum
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 humo. 2 [vapor] humo. 3 pl fig [de l'alcohol] vapores. Els fums de l'embriaguesa, los vapores de la borrachera. 4 pl fig [presumpció, altivesa] humos. 5 abaixar els fums a algú fig i fam bajarle a uno los humos. 6 anar-se'n en fum fig [perdre's una cosa] irse en humo. 7 fer fum echar humo. 8 [...]
|
25.
broc
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
chismes. 7 abocar una cosa pel broc gros fig [dir-la sense embuts] hablar claro (o sin tapujos). 8 anar-se'n com el broc del càntir fig i fam [tenir diarrea] irse (o estar) de vareta, estar como el caño de una fuente. 9 pel broc gros fig a boca de jarro, sin pararse (o reparar) en barras. 10 no estar per [...]
|
26.
clot
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, su casa estaba en un hoyo. 6 [excavació] hoyo, excavación f. Fer clots per plantar-hi arbres, hacer hoyos para plantar árboles. 7 [fossa] hoyo, hoya f, sepultura f. 8 anar (o anar-se'n) al clot fig i fam [morir-se] irse al otro mundo (o al otro barrio), palmarla, diñarla. 9 ésser un clot d'arena (o [...]
|
27.
llit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] lecho. 8 anar (o anar-se'n, o ficar-se) al llit (amb algú) fam acostarse con alguien. 9 anar-se'n al llit irse a la cama. 10 botar (o saltar) del llit saltar de la cama. 11 deixar el llit (o deixar de fer llit) levantarse, dejar la cama. 12 ésser al llit estar en (o en la) cama. 13 fer (desfer) el llit [...]
|
28.
fugir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [anar-se'n] huir. En veure'm fugí precipitadament, al verme huyó precipitadamente. 2 fig irse pron, volar. El barret, amb el vent, li va fugir del cap, el sombrero, con el viento, voló de su cabeza. 3 [escapar-se] huir, fugarse pron, escaparse pron. Fugir de la presó, huir de la prisión [...]
|
29.
tip
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [de menjar] harto -ta, ahíto -ta, repleto -ta, lleno -na. 2 fig [enfastidit] harto -ta, cansado -da. Tips d'esperar-lo van decidir d'anar-se'n sense ell, hartos de esperarlo decidieron irse sin él. 3 estar tip fig i fam estar harto, estar hasta la coronilla (o hasta las narices, o hasta [...]
|
30.
pau 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 paz. 2 anar-se'n en pau ir en paz (o en paz y en gracia de Dios). 3 descansar en pau descansar en paz. 4 descansi en pau en paz descanse (o descanse en paz). 5 dormir en la pau del Senyor (o en pau) descansar en paz (o en la paz del Señor), dormir el sueño eterno. 6 en paus en paz. I ara, ja [...]
|