Resultats de la cerca frase exacta: 81
|
61.
cua
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
núvia. portar cua Tenir conseqüències. cua d'ermini En heràld., clapa negra que imita la cua d'un ermini. cua d'oreneta Encaix en forma de trapezi, més ample del cap que de l'arrencada. cua d'una fruita Peduncle d'una fruita. Fer bullir cues de cirera. cua de cavall [...]
cua
|
|
62.
Ortografia de la essa sorda: 's', 'ss', 'c' i 'ç'
Font
Fitxes de l'Optimot
Les paraules sol, russa, cirera o adreça contenen el so de la essa sorda, que cal distingir del so de la essa sonora (que es troba en paraules com Teresa, colze o zoo). Per escriure correctament aquests sons és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sorda, com el de sou, rossa [...]
|
|
63.
Essa sorda i essa sonora / s i ss entre vocals
Font
Fitxes de l'Optimot
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo).
Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
|
|
64.
guinda
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 bot [cirera] guinda. 2 mar guinda. [...]
|
|
65.
arboça
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f bot [cirera d'arboç] madroño m, morojo m. [...]
|
|
66.
cereza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f bot 1 [fruta] cirera. 2 amer [de café] clofolla. 3 cereza gordal (o garrafal) cirera garrofal. 4 cereza mollar cirera mollar. 5 cereza picota cirera cruixalenca. 6 cereza póntica [guinda] guinda. [...]
|
|
67.
umeboshi [ja]
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
Pruna salada vermella típica del Japó, de la mida d'una cirera, que es menja seca i marinada. [...]
|
|
68.
cirereta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f bot 1 [cirera petita] cerecita. 2 cirereta del bon pastor fruto del brusco. 3 cirereta de pastor majuela, marzoleta, marjoleta, majoleta. [...]
|
|
69.
morojo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m bot [fruto del madroño] cirera d'arboç f, arboça f. [...]
|
|
70.
capoll
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 bot [poncella] capullo, botón. 2 bot [de rosa] pimpollo. 3 bot [d'un fruit] rabillo, rabo, pedúnculo, pezón. Capoll de cirera, rabillo de cereza. 4 bot [del blat, etc] cascarilla f, cascabillo. 5 zool capullo. 6 jocs [d'una baldufa] pezón. 7 ballar de capoll fig [decaure] andar (o ir) de capa [...]
|
cua
1 1 f. [LC] [ZOA] Part posterior del cos dels animals quan és distinta de la resta i forma un apèndix més o menys llarg, que conté en els vertebrats les vèrtebres posteriors de la columna vertebral. La cua d'un gat, d'un gos, d'un bou. La cua d'un llangardaix. La cua d'un peix. Un animal sense cua, amb la cua llarga, curta.
1 2 [LC] anar cua dreta Anar cuadret.
1 3 [LC] anar-se'n amb la cua entre les cames No haver aconseguit res del que hom es proposava.
1 4 [LC] tenir cua de palla No estar exempt de culpa en alguna cosa, no deixar d'ésser mereixedor de censura en algun afer, etc.
1 5 f. [LC] [ZOA] En els ocells, conjunt de plomes rígides inserides al carpó. Un ocell amb la cua blanca. La cua forcada de l'oreneta. La cua d'una grua.
1 6 f. [LC] [ZOA] En els peixos, alot caudal.
2 1 f. [AGP] [LC] Apèndix, part d'una cosa, semblant per la seva forma, posició o inserció, a la cua d'un animal. La cua d'una g, d'una y. La cua d'un estel. La cua d'una xarxa de pescar.
2 2 f. [FIA] [LC] Rastre de llum provocat per l'acció de la llum del Sol sobre la pols que surt del nucli d'un cometa o per l'acció del vent solar en arrossegar el gas ionitzat del nucli del cometa.
2 3 f. [LC] Part d'una cosa que s'arrossega per terra. La cua del vestit de núvia.
2 4 [LC] portar cua Tenir conseqüències.
3 1 f. [HIG] cua d'ermini En heràld., clapa negra que imita la cua d'un ermini.
3 2 [AQ] [IMF] cua d'oreneta Encaix en forma de trapezi, més ample del cap que de l'arrencada.
3 3 [BO] [LC] cua d'una fruita Peduncle d'una fruita. Fer bullir cues de cirera.
3 4 [MD] [ZOA] cua de cavall Conjunt de fibres nervioses de la part terminal de la medul·la espinal.
3 5 [LC] [ZOA] cua de l'ull Angle extern de l'ull.
3 6 [IMI] [LC] cua de rata a ) Llima molt prima de secció circular.
3 6 [IMI] [LC] [TRA] cua de rata b ) En nàut., teixit fet a l'extrem d'un cap gruixut perquè no es desfili, que va disminuint el gruix.
3 7 [LC] de cua d'ull loc. adv. De reüll.
4 1 f. [LC] Part posterior o final d'una cosa. La cua i el cap d'una columna en marxa. Jo anava a la cua de l'acompanyament.
4 2 [LC] cua d'any Darrer dia de l'any.
4 3 [LC] deixar cua Tenir conseqüències.
4 4 [LC] ésser a la cua [o anar a la cua] Ésser l'últim. A la classe de gramàtica, ell va a la cua.
4 5 f. [IMI] La part més estreta del ferro d'un martell.
5 1 f. [LC] Conjunt de cabells lligats. El temps que els soldats anaven amb cua. Si no et vols fer cada dia la cua, talla't els cabells.
5 2 [ED] cua de cavall Cabellera lligada més amunt del clatell, d'on penja.
5 3 f. [LC] Trena molt prima de cabell, de fils, etc.
6 1 f. [LC] Filera de persones que esperen el seu torn. Les criatures feien cua a la font del jardí.
6 2 f. [IN] En inform., llista en què l'accés a les dades es fa pel mateix ordre d'inserció.
7 1 f. [BOS] cua d'escorpí Herba berruguera.
7 2 [BOS] [LC] cua d'oreneta Sagitària.
7 3 [BOS] [LC] cua de gat Mata de la família de les labiades, grisenca, de fulles estretes i flors d'un groc pàl·lid, disposades en inflorescències terminals llargues, laxes i amb grans bràctees dentades i amb espines, aromàtica, pròpia de les brolles mediterrànies seques i emprada com a medicinal (Sideritis tragoriganum o S. angustifolia ).
7 4 [BOS] [LC] cua de guilla [o cua de guineu] a ) Panís 1 2 i 1 3.
7 4 [BOS] [LC] cua de guilla [o cua de guineu] b ) Herba de la família de les gramínies, d'inflorescència densa i espiciforme, atenuada a tots dos caps, verda o violàcia, que creix als sembrats i a les vores de camins (Alopecurus myosuroides ).
7 5 [BOS] [LC] cua de mico Cua de rata e).
7 6 [BOS] [LC] cua de moltó Herba blenera.
7 7 [BOS] cua de rata a ) Herba de la família de les gramínies, amb els nusos inferiors de la tija sovint inflats, en forma de bulb, i la inflorescència en panícula molt densa, verdosa, groguenca o purpúria, amb les espiguetes de carena ciliada i curtament arestoses, que es fa als prats dalladors i a les pastures humides (Phleum pratense ).
7 7 [BOS] cua de rata b ) Herba de la família de les gramínies, que fa tofes grossetes, de fulles blanes i d'inflorescència força densa, blanca, tota eriçada de setes plomoses, originària de l'Àfrica oriental, que es fa als ermots i a les vores dels camins de les contrades mediterrànies (Pennisetum villosum ).
7 7 [BOS] cua de rata c ) Pelós 2 2.
7 7 [BOS] cua de rata d ) Margall bord.
7 7 [BOS] cua de rata e ) Planta de la família de les cactàcies, de tiges carnoses, primes i llargues, finalment esteses o penjants, amb costes longitudinals i nombrosos feixos d'espines brunes, i de flors rosades o purpúries, originària de Mèxic i cultivada com a ornamental (Aporocactus flagelliformis ).
8 1 f. [BOI] [LC] cua de cavall Planta del gènere Equisetum , únic representant actual de la classe dels equisetòpsids, de tija fistulosa i articulada, branques verticil·lades i esporangis disposats en estròbils.
8 2 [BOI] [LC] cua de cavall grossa Cua de cavall caracteritzada per tiges vegetatives verdes i robustes i tiges esporíferes sense clorofil·la (Equisetum telmateia ).
8 3 [BOI] [LC] cua de cavall petita Cua de cavall, semblant a la cua de cavall grossa, però molt menys robusta (Equisetum arvense ).
8 4 [BOI] [LC] cua de cavall ramosa Cua de cavall amb un sol tipus de tiges, verdes, irregularment ramificades i amb els estròbils petits (Equisetum ramosissimum ).
8 5 [BOI] cua de paó Alga bruna de l'ordre de les dictiotals, formada per una làmina en forma de ventall, que es disposa caragolada com una paperina (Padina pavonica ).
9 1 f. [BOB] cua de cavall Bolet comestible de l'ordre de les agaricals, de color bru vermellós i cama de base bulbosa (Amanita rubescens ).
9 2 [BOB] cua de cavall grossa Bolet comestible de l'ordre de les agaricals, sense tonalitats vermelloses (Amanita spissa ).
10 f. [ZOO] cua de jonc Ànec cuallarg.