FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desig de plaer, sobretot de plaer sexual. En la psicoanàlisi, impuls fonamental i força creadora de l'energia vital que brolla de l'instint o principi de vida i origina i dirigeix les manifestacions de l'impuls sexual. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que considera el plaer l'únic o el principal bé de la vida. Actitud vital caracteritzada pel desig d'aconseguir el màxim plaer i benestar possibles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentir un viu plaer, especialment per la possessió d'una cosa, per la consecució d'una cosa desitjada. Aquell any va fruir de les vacances d'estiu com cap altre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer gustar plenament un plaer (a algú). La música ens delecta. És un llibre que instrueix i delecta. Gustar plenament un plaer. Delectar-se en la lectura d'un llibre, en la contemplació d'un paisatge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de recórrer una certa extensió de país. Fer una excursió per Andorra. Van dedicar tota una setmana a fer excursions per Escòcia. Viatge breu de plaer, d'instrucció, d'exploració. Fer una excursió al Montseny. Una excursió científica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'hedonisme. Partidari de l'hedonisme. Que regeix la seva vida pel desig d'aconseguir el màxim plaer i benestar possibles. Que denota el desig d'aconseguir el màxim plaer i benestar possibles. Actitud hedonista. [...]
