Resultats de la cerca bàsica: 145.147
|
201.
víric, vírica i viral
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Ciències de la salut
El terme viral s'ha normalitzat en català com a sinònim complementari de víric, vírica amb el sentit de 'relatiu o pertanyent al virus', atès que ha experimentat una gran difusió en l'àmbit mèdic.
S'ha considerat que viral és un adjectiu molt estès entre els especialistes i que apareix com a [...]
|
|
202.
Sigles i acrònims: accentuació
Font
Fitxes de l'Optimot
Les sigles no s'accentuen en cap cas. Per exemple:
ADN (àcid desoxiribonucleic)
RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica)
SEAT (Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme)
En canvi, els acrònims, que es formen amb l'encaix dels mots que es prenen com a base, i les sigles lexicalitzades, que [...]
|
|
203.
Sigles i acrònims: formació
Font
Fitxes de l'Optimot
Les sigles es formen generalment amb les lletres
inicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple:
UGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.)
IVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.)
De vegades també [...]
|
|
204.
Sigles i acrònims: lexicalització
Font
Fitxes de l'Optimot
Es diu que una sigla s'ha lexicalitzat quan s'ha incorporat a la llengua com a mot comú i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. En una primera fase, aquestes sigles s'escriuen en majúscules, recurs gràfic que caracteritza aquest tipus de mots, però com a resultat de la [...]
|
|
205.
sol i vern (femení)
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució sol i vern, que significa 'completament sol i abandonat', té flexió de gènere. Per tant, hem de dir Després de la mort del seu pare, la Maria es va trobar sola i verna. [...]
|
|
206.
topònims i gentilicis històrics
Font
Fitxes de l'Optimot
Abissínia: abissini -ínia
Acaia: aqueu -ea
Accad: accadi -àdia
Alexandria: alexandrí -ina
al-Àndalus: andalusí -ina
Annam: annamita
Aquitània: aquità -ana
Arcàdia: arcàdic -a
Assíria: assiri -íria
Astúries: astur
Atlàntida: atlant
Ausa: ausetà -ana
Babilònia: babiloni -ònia
Barbaria: barbaresc -a
B [...]
|
|
207.
embafat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Satisfet de si mateix, vanitós, orgullós. [...]
|
|
208.
birret
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Casquet rígid, quadrat, amb tres o quatre aletes cap amunt i una borla al mig, propi dels doctors universitaris i dels prelats. [...]
|
|
209.
centrolecític -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el vitel en la part central i és de segmentació parcial i superficial. L'ou centrolecític és propi dels artròpodes. [...]
|
|
210.
equidna
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer monotrema de la família dels taquiglòssids, semblant a l'eriçó, propi d'Austràlia i Tasmània (Tachyglossus aculeatus i Zaglossus bruijni). [...]
|
