FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alumne d'una acadèmia militar. Esportista que pertany a la categoria immediatament superior a la dels infantils i inferior a la dels juvenils, de catorze a quinze anys d'edat. Relatiu o pertanyent als cadets. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escut militar medieval de forma rectangular. Placa rectangular o ovalada on hi ha escrit un nom, una indicació. Obertura rectangular practicada a la part superior d'una paret o d'un envà, sobre una porta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agitació que es produeix en una reunió de persones, en una multitud, amb crits i confusió de veus. Avalot popular o militar. El tumult dels elements. El tumult de les passions. El tumult dels afers. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barret militar alt i amb visera, amb galteres, que protegia el cap i la cara. Reixa de ferro, petita i bombada, que es col·loca en els embornals i desguassos per tal d'evitar que s'embussin. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom ha de fer per obligació moral. Complir algú el seu deure. Morí víctima del deure. Els deures professionals. Deures socials, civils, religiosos. Deure militar. Exercicis escolars que els alumnes han de fer a casa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Territori administratiu de les esglésies ortodoxes que depèn generalment del patriarcat de Constantinoble. Territori de l'Imperi bizantí amb les administracions civil i militar unificades per a facilitar-ne el govern i la protecció. Dignitat, càrrec, d'exarca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guàrdia o militar que no fa servei, però que està a punt de fer-ne en el moment necessari. Vigilància nocturna que exerceix un soldat dins el dormitori d'una caserna. Soldat a qui és confiada aquesta guàrdia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ajuda. Ajudant de cuina. Ajudant de cambra. Mestre, professor subaltern que ensenya sota la direcció d'un superior, que l'ajuda en les tasques o el substitueix en les absències i malalties. Militar que està a les ordres personals d'un general o cap superior. ajudant de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és del mateix país o del mateix lloc que un altre. Ell i jo som paisans: tots dos som fills de Vallirana. Natural, habitant, d'un país. Persona que no és militar. Militars i paisans. Vestit de paisà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Militar de grau intermedi entre tinent coronel i general de brigada. Als segles xvii i xviii, a Barcelona, i durant la Guerra de Successió també a Ciutat de Mallorca, cap de la host ciutadana anomenada la Coronela. Muller d'un coronel. [...]
