1.
orador oradora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que parla en públic. Els oradors que m'han precedit en l'ús de la paraula. Persona que pronuncia un discurs. orador sagrat Ministre de l'Església que fa un sermó, una predicació. Persona que posseeix l'art oratòria o parla d'una manera eloqüent. La Laura [...]
|
2.
orador
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a m i f 1 orador -ra. 2 orador sagrat [predicador] orador sagrado. [...]
|
3.
orador
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ra m i f 1 [que habla en público] orador -a. 2 orador sagrado [predicador] orador sagrat. [...]
|
4.
orador
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
arengador tribú, orador polític, esp. popular. paranimf, en les universitats, el qui fa el discurs de començament de curs. predicador(->), orador sagrat. Cp. conferenciant, dissertant Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
orador | oradora
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Persona que, al Parlament, fa ús de la paraula en una reunió d'un òrgan parlamentari. [...]
|
6.
embarbussat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que mostra embarbussament. Un mal orador, de locució embarbussada. [...]
|
7.
oratori 2 -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'orador, a l'art de l'orador. Estil oratori. Condicions oratòries. Art d'expressar-se, de parlar en públic. [...]
|
8.
dubitació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica que consisteix a manifestar, l'orador, dubte sobre allò que ha de dir. [...]
dubitació
|
9.
numen
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deïtat dels pagans. Presència i voluntat omnipotent de la divinitat. Inspiració d'un escriptor, d'un orador, etc. [...]
|
10.
bravo
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a aplaudir el treball d'un artista, les paraules d'un orador, etc. Des d'ací sentíem els bravos de la gent. [...]
|