FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element químic semimetàl·lic, cristal·lí, d'un color de plom clar, dur i trencadís, que augmenta la duresa dels metalls amb què hom l'associa (símbol, Sb; nombre atòmic, 51; pes atòmic, 121,75). Antimoni cru. Pentaclorur d'antimoni. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup poc nombrós de soldats, que sol dur a terme serveis extraordinaris. Grup poc nombrós de persones que impedeix que altres entrin al treball, vagin a votar, etc., o bé que es manifestin a favor o en contra d'alguna idea. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enfonsar fent clot. Del cop li enclotà l'elm dins el cap. Convé que el llit sigui dur i no s'encloti. Enfonsar dins un clot. L'aigua s'enclota en un terreny sinuós. Anar per clots o clotades, especialment esgarriar-s'hi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esquella grossa, normalment més ampla del cos que de l'obertura, que es penja al coll de les ovelles i altres animals a muntanya. Esquella que porta l'ovella que guia el ramat. dur la borromba Ésser el darrer d'una classe en una escola. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de pedra, de roca. M'ha tirat un roc. Un cop de roc. Dur com un roc. tenir un roc a la faixa [o portar un roc a la faixa] Tenir diners estalviats, tenir una cosa, una idea, etc., guardada per a quan sigui necessària. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mal compost o mal coordinat. Ha presentat un projecte desmanegat, impossible de dur a la pràctica. Una societat desmanegada. Es va asseure en una cadira mig desmanegada. Malendreçat en el vestir o en les coses que maneja. El pobre home va comparèixer tot desmanegat davant del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part superior de la cavitat bucal. paladar dur Volta del paladar. paladar tou Vel del paladar. Sentit del gust. Tenir bon paladar. Sabor. És una menja d'un paladar exquisit. Protuberància del llavi inferior de la corol·la personada, que clou la gola. En constr [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cèl·lula de la sang dels vertebrats, que té una funció bàsica en la coagulació. Peça d'orfebreria realitzada exactament com una medalla, però de forma preferentment rectangular. Porció de metall dur o de material ceràmic que s'insereix a una eina de [...]
