FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer menys viu, intens, violent. Sort va tenir que el capell dur va esmorteir el cop; si no, li baden el cap. Esmorteir la violència d'un cop. Esmorteir l'esclat de la llum. Els sorolls arriben esmorteïts. Esmorteir-se la llum, un soroll, un dolor. Amortitzar 2 1. Esmorteir un deute. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Feix de tiges, de bastons, etc., que es pot agafar i dur amb la mà. Un manat d'herba. Un manat de candeles. a manats En abundància. ésser un manat de nervis Estar molt nerviós o tenir els nervis fàcilment excitables. manat de troques Conjunt de troques [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir en pedra. Tornar-se pedra. Els fangs s'empedreeixen en el procés de formació de roques. Endurir com una pedra. Tornar-se dur com una pedra. Les figues s'empedreeixen amb les primeres gebrades tardorals. Un menjar, per la cocció, endurir-se en lloc d'estovar-se. Els cigrons [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura longitudinal més o menys pregona que es produeix a la terra, en un mur, en un cos dur. En aquella paret hi ha una esquerda que va de dalt a baix. En aquest càntir hi deu haver alguna esquerda: mira com vessa. Esquerdill . Estella llarga i prima. Tros de pedra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sa. Donar condicions de salubritat (a un terreny, un edifici, una població, etc.). Millorar la salut aplicant les tècniques de sanejament. Dur a terme operacions reals o comptables encaminades a refer (un patrimoni), a redreçar (una empresa, un sector econòmic, una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral polimorf del carboni que cristal·litza en el sistema cúbic, és el més dur de tots els minerals, presenta bona exfoliació i una lluïssor intensa i s'usa com a pedra preciosa. Un anell amb un diamant. Dur com un diamant. Diamant bord. diamant brillant Brillant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llenca llarga i estreta de material dur terminada per la part del davant en punta corbada cap amunt, que se subjecta al peu i serveix per a lliscar sobre una superfície coberta de neu o sobre l'aigua. Esport practicat sobre la neu o sobre l'aigua amb esquís. Esquí alpí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar títol (a una obra, un article, una pel·lícula, etc.). Dur per títol. Com es titularà el teu proper llibre? Donar (a algú) un títol acadèmic o professional. Obtenir un títol acadèmic o professional. S'ha titulat en ciències [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nascut de pares desconeguts. Aquella nena era borda, i se l'havien afillada. Que no produeix fruit, silvestre, no empeltat. Que és de mal treballar perquè és massa dur o perquè s'esmicola fàcilment. Pedra borda. Granit bord. Diamant que no pot ésser aprofitat com [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és o sembla ésser un producte merament de la fantasia. Que es deixa dur per la fantasia. Que es vesteix, es capté, etc., d'una manera extravagant. De temàtica irreal, basat en la fantasia, els somnis, la màgia, etc. El cinema fantàstic. La literatura [...]
