FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seient fet amb les quatre mans de dues persones de manera que cada mà cenyeixi un puny. Fer la cadireta. Dur a la cadireta. Suport dels coixinets d'un arbre de transmissió. En alguns tipus de rellotges de paret o de peu, mena de prestatget que sosté la màquina. Petit orgue [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en un òrgan o en una part del cos, produït per un traumatisme extern o una lesió interna. Icnita tubular i perforadora oberta per un organisme viu en un substrat dur. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavitat d'una peça de vestir, d'una cartera, etc., destinada a dur-hi objectes d'ús ordinari i freqüent. Una armilla amb quatre butxaques. Anar amb les mans a les butxaques. Fica't les claus a la butxaca, que no te les deixis. dur una cosa a la butxaca Tenir-la feta, acabada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure, amb una eina tallant, les parts més bastes i sobrants (d'una peça de pedra, de fusta, de metall, etc.), especialment com a inici de l'afaiçonament d'un objecte. Costarà molt escalabornar aquesta peça, és d'un marbre molt dur. Fer la primera temptativa de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
s'acoblen aparells adequats per tal de poder dur a terme reaccions. reactor nuclear Aparell en el qual tenen lloc, d'una manera artificialment controlada, reaccions nuclears, per tal d'aprofitar-ne l'energia o els neutrons alliberats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tija subterrània curta i molt engruixida que acumula substàncies de reserva. tubercle radical Arrel curta i engruixida que acumula nutrients. En med., producte morbós, en la substància d'un òrgan, dur al principi, que es remolleix després i esdevé purulent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de cridar Déu algú invitant-lo a anar a ell, o a dur a terme una missió, a canviar de vida, etc. La vocació d'Abraham, dels gentils. Inclinació que hom sent a un cert gènere de vida, especialment a la vida religiosa, a un estat, a una professió, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb la part inferior més prima que la superior. Pal vertical de la creu, travessat pels braços, que en els santcristos sol dur afixats el títol, a la part superior, i el supedani, a la inferior. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estat decidit (sobre algú). Executar un deutor. Aplicar la pena de mort (a un condemnat). Executar un criminal. Dur a terme (una instrucció o les instruccions d'un programa) en un ordinador. [...]
