FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Narració de la vida d'algú popular pels seus fets. romanç de cec Narració en vers de fets popularment famosos, que els cecs recitaven o cantaven a les festes dels pobles. Composició amb els versos parells assonants. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora. Conrear la poesia. La poesia de Verdaguer. Gènere, subgènere o modalitat de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
forta. síl·laba llarga Síl·laba que conté una vocal llarga o un diftong, o bé una vocal breu seguida de dues o més consonants. síl·laba lliure Síl·laba que acaba en vocal. síl·laba mètrica Unitat de mesura del vers [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos allargassat, més alt en la part anterior i aprimant-se vers la cua, de colors vius sovint vermells, el cap cuirassat, amb una renglera de plaques òssies a cada costat de l'aleta dorsal, les aletes pectorals generalment grosses i de colors vius [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
prediccions polítiques o sociològiques, en vers o en prosa, que li atorguen la categoria de gènere literari popular. Judici més o menys hipotètic pel qual el metge preveu el final d'una malaltia i totes les eventualitats possibles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fagedes i rouredes (Russula virescens). llora de cama rosada Llora de barret de color vinós o purpuri, amb làmines grogues i cama rosada vers la base (Russula alutacea). llora dolça Llora de cutícula esquerdada a partir del marge (Russula cutefracta). llora verda Llora de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
macadam. Rebladura 2. Mot, frase, inútil, superflu, que s'empra amb el sol objecte d'allargar un vers. En inform., caràcter o conjunt de caràcters que serveixen per a donar a un conjunt de dades adjacent una dimensió determinada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mateix punt. Les dues manifestacions varen convergir a la plaça. Fer convergir els focs de les bateries. Diverses opinions, idees, accions, etc., dirigir-se envers una finalitat o un objectiu comuns. Tots els nostres treballs convergeixen vers el bé comú. En mat., una successió o una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
finestra, etc., on van disposades les frontisses. muntant de tancar Muntant d'una porta, d'una finestra, etc., on hi ha el pany. Espasa grossa que cal esgrimir amb totes dues mans. En heràld., lluneta amb les banyes dirigides vers el cap de l'escut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acabar (una línia d'un vers) a la ratlla precedent o a la següent quan la justificació resulta insuficient. Proveir (una pel·lícula) de banda sonora. Proveir (una pel·lícula) de diàlegs en una altra llengua. Volen doblar aquesta pel·lícula al [...]
