Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 319

Diccionari de la llengua catalana
111. mat 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el joc d'escacs, escac al rei quan és inevitable que sigui mort a la jugada següent. escac i mat! V. escacs. [...]
112. plomar 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar la ploma (a un ocell). Plomar un pollastre. Despullar (algú) del seu diner, especialment en el joc. Un ocell, posar ploma. [...]
113. bacarà
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc de cartes d'origen francès en què guanya la partida el jugador que aconsegueix fer nou punts o que s'hi acosta més. [...]
114. bescambrilla
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc de cartes de basa en què guanya el jugador que, en les bases que ha fet, ha reunit un major nombre de punts. [...]
115. diàbolo
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc en què es fa rodar, es llança enlaire i es toma un rodet mitjançant un cordill que es té agafat pels dos caps. [...]
116. dificultar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar dificultats (en alguna cosa), fer-la difícil. Les seves exigències dificulten la negociació. L'estat del camp dificultava el joc de l'equip. [...]
117. entretingut -uda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que entreté distraient, divertint, etc. Un joc entretingut. Que requereix un cert temps. És una feina entretinguda: encara en tinc per una bona estona. [...]
118. intuïtiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que procedeix per intuïció. Coneixença intuïtiva de les coses. Que implica intuïció. Joc intuïtiu. Mètode intuïtiu. Que té intuïció. Home de talent i intuïtiu. [...]
119. prestatgeria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt o joc de prestatges, especialment moble compost d'elements verticals, bastigis o costats, en què se sostenen els prestatges, mitjançant suports de diversa mena. [...]
120. rondí
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que fa, sola, una ronda. En certs jocs de cartes, fet de tenir un jugador en el seu joc tres cartes del mateix valor. [...]
Pàgines  12 / 32 
<< Anterior  Pàgina  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  Següent >>