141.
fugir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
girar cua deixar el camp lliure anar-se'n, desertar, desaparèixer. 2 Fer fugir: Posar en fuita. Esquivar. Esquivar les mosques, la caça. Fer escapadís(algú). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
142.
desaparèixer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[1a pers pr ind: desaparec o desapareixo] v intr 1 desaparecer. L'avió ha desaparegut entre els núvols, el avión ha desaparecido entre las nubes. 2 [anar-se'n] desaparecer. Desaparegué de la reunió sense adonar-se'n ningú, desapareció de la reunión sin que nadie se diera cuenta. 3 [cessar d'ésser [...]
|
143.
moure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
et moguis d'aquí, no te muevas de aquí. 6 salir intr. Si no us heu de moure, aquesta tarda vindrem, si no tenéis que salir, esta tarde iremos. 7 [anar-se'n] irse, marcharse, partir intr, marchar intr. 8 fig moverse. Es mou sols per l'interès, solo se mueve por el interés. [...]
|
144.
partir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [dividir] partir. 2 [els límits] señalar, marcar, fijar. Partir els termes d'un lloc, señalar los términos de un sitio. 3 [trencar pel mig] partir. Partir pinyons, partir piñones. 4 mat [dividir] partir, dividir. v intr 5 [anar-se'n] partir, marcharse pron. Partirem de Barcelona demà al [...]
|
145.
gallina
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 ornit gallina. 2 acostarse con las gallinas fig anar-se'n a dormir (o al llit) com les gallines. 3 como gallina en corral ajeno fam com una gallina (o un pop) en un garatge, com un peix en el rostoll. 4 gallina ciega jocs gallina cega. 5 gallina de agua ornit [foja] fotja, folliga. 6 gallina [...]
|
146.
vender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vendre a termes (o a terminis, o a pagues). 7 vender caro [un comerciante] vendre car. v pron 8 vendre's. 9 fig [dejarse sobornar] vendre's. 10 fig [descubrir lo oculto] vendre's. 11 venderse caro fig ésser car de veure. 12 venderse como rosquillas (o como pan caliente) fig [alguna cosa] anar-se'n com pa [...]
|
147.
decisió
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 resolució determinio determinació partit, en la frase prendre partit. A la vista d'això, prengué el partit d'anar-se'n. Partit pres, decisió presa per endavant. corada, decisió irreflexiva, provinent d'un impuls del cor. rauxa(->), decisió sobtada, capriciosa. caparrada, resolució ardida [...]
|
148.
malmetre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mesos de disbauxa. averganyar gastar atropellaro estropellar. Aquesta malaltia l'ha deixat atropellat. 2 (malmetre'spron.). Fer-se malbé. sobtar-se, malmetre's, una cosa, per una causa sobtada. anar-se'n a la pífia(una cosa) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
149.
ràpidament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
frase passar ras (una persona), passar ràpidament. com una exhalació, rapidíssimament. cames ajudeu-me(loc. adv.), esp. amb els verbs fugir, anar-se'n, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
150.
viento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] anar-se'n a fer punyetes, anar-se'n en orris. 17 ir viento en popa fig anar vent en popa. 18 lo que el viento se llevó allò que el vent s'endugué. 19 llevarse el viento una cosa fig [caer en el olvido] emportar-se una cosa el vent. 20 ¿qué viento te trae? fam quin vent et porta?21 quien siembra vientos [...]
m 1 vent. Hace mucho viento, fa molt de vent. 2 [dirección] vent. 3 [olfato de los animales] nas, olfacte. 4 mús vent. Instrumentos de viento, instruments de vent. 5 a los cuatro vientos als quatre vents. 6 azotado por los vientos batut pel vent. 7 beber los vientos por [una cosa, una mujer] perdre la xaveta (o el cap, o el seny). 8 contra viento y marea contra vent i marea. 9 corren malos vientos para... fig són temps dolents per a.... 10 darle a uno el viento de una cosa fig [sospechar] flairar (o ensumar) una cosa. 11 despedir (o echar) con viento fresco fam engegar a dida (o a passeig, o a la quinta forca). 12 el viento ha cambiado el vent ha canviat. 13 ganar el viento mar posar proa al vent. 14 hurtar el viento mar tenir vent de proa. 15 ir más rápido que el viento fig córrer més que el vent (o anar com el vent, o deixar endarrere el vent). 16 irse a tomar viento fam [fracasar] anar-se'n a fer punyetes, anar-se'n en orris. 17 ir viento en popa fig anar vent en popa. 18 lo que el viento se llevó allò que el vent s'endugué. 19 llevarse el viento una cosa fig [caer en el olvido] emportar-se una cosa el vent. 20 ¿qué viento te trae? fam quin vent et porta? 21 quien siembra vientos recoge tempestades fig qui sembra vents, cull tempestats. 22 tener viento favorable tenir bon vent. |