FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un animal, menjar-se (la seva presa). Els llops han devorat quatre ovelles. Les erugues han devorat les fulles. El nostre cos serà devorat pels cucs. Menjar àvidament. Després de la caminada, vam devorar el dinar. Té una gana, que no menja: devora. La devorava amb la mirada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llum que es projecta en sentit invers al de la mirada. El contrallum no em deixa veure bé la carretera. Efecte visual que presenta un cos situat entre l'ull o la càmera i un focus de llum. La silueta del puig Major es retalla en el cel de la posta en un bellíssim contrallum. a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
satisfeta de l'audiència amb el president. Que denota satisfacció. Cara satisfeta. Somriure satisfet. Rialla satisfeta. Mirada satisfeta. Acabà de pintar el quadre i el contemplà amb aire satisfet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
còmplices en moltes iniciatives. A casa, la meua parella és el meu millor còmplice. Que denota complicitat. Li clavà una mirada còmplice. Somriure còmplice. Que afavoreix o no impedeix l'acompliment d'alguna cosa. L'acaronava sota l'ombra còmplice [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer moure devers un punt determinat, devers un objecte o fi determinat. Dirigir una nau, un avió. Em vaig dirigir al president. La brúixola es dirigeix cap al nord. Girar cap a un costat. Dirigir la mirada a una persona, a un objecte. Dirigir l'atenció a un afer. Fer funcionar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
família dels estrígids, que arriba a 70 centímetres de llargada, amb ulls d'iris taronja i de mirada especialment penetrant, que és el rapinyaire nocturn més gran d'Europa (Bubo bubo). duc mitjà Mussol banyut. petit duc Xot¹. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
posseeix una cosa que nosaltres no posseïm. Quan considera la sort que ha tingut el seu antic company, es mor d'enveja. Una mirada d'enveja. Tot el mal que diu de tu és enveja. Desig en les dones embarassades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Girant-me bruscament he sorprès la mirada d'intel·ligència que s'han donat. Una cosa inesperada, colpir l'ànima (d'algú). Em sorprèn que us en desdigueu, ara. Em sorprèn en ell tanta fermesa. Meravellar (algú) amb quelcom d'inesperat, d'incomprensible. Em sorprens [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tranquil i de tracte agradable. És una noieta molt assossegada. En Jaume era assossegat, seriós. Propi d'una persona assossegada. Mirada assossegada. El professor no escridassava mai els alumnes, sempre els parlava en un to assossegat. Que es desenvolupa amb calma i sense entrebancs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cientment, voluntàriament, una asserció contrària a la veritat. Menteix descaradament. És un home que no sap mentir. Si les seves paraules mentien, no mentia la seva mirada. Si la fama no ment, fou un gran metge. fer mentir Desmentir (una afirmació). La realitat de [...]
