FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
això. És en Pere amb qui volem anar. Combinat amb l'article introduint una oració substantiva en la qual el relatiu fa de subjecte, de complement directe o de complement de règim. El qui ha dit això ment. No us fieu del qui no us aguanta la mirada. Sí: soc el qui et penses, la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
casa. portar quatre ulls Portar ulleres. Mirada. Girar els ulls per no veure una cosa. ulls d'àguila [o ulls de basilisc] Ulls vius, d'esguard penetrant. passar els ulls per alguna cosa Inspeccionar-la, mirar-la. posar els ulls damunt una persona o una cosa Clavar els ulls en una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
escàndol, un esvalot, a algú. Clavar un disgust. Clavar una mentida a algú, clavar-la a algú. Clavar una bufetada, un cop de puny, una puntada de peu, a algú. clavar els ulls en una persona o en una cosa Mirar-la atentament, dirigir-li la mirada. clavar la porta pels nassos d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
empleat que mira per l'empresa. mirar-se bé alguna cosa Jutjar que ha d'anar bé. mirar-se malament alguna cosa Jutjar que ha d'anar malament. mirar-s'hi En fer una cosa, posar-hi molta cura. mirar-s'hi Abans de fer una cosa, pensar-s'hi molt. Dirigir la mirada cap a un indret. Mira [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'algú. De tot això ja n'hem parlat. ni parlar-ne! Ni pensar-hi! Res d'homenatges, ni parlar-ne! parlar alt d'alguna cosa Palesar-ne l'excel·lència. parlar amb el cor a la mà Parlar sense dissimulació. parlar amb els ulls Fer-se entendre amb la mirada. parlar brut [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pròleg. Si no ho ha dit amb paraules, ho ha dit amb la mirada. El cor em diu que no arribaran fins demà. Una carta, un llibre, etc., dur escrita (alguna cosa). No sé què diu aquesta carta. Mira què diu aquest llibre. com aquell qui diu [o per dir-ho així, o com si [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
anar la mà i li vaig posar massa vi. Se li'n va anar un peu i va caure tan llarg com és. La mirada se me'n va cap a l'espectacle insòlit. Està tan emocionat que les paraules se li'n van de la boca. Esvair-se, gastar-se, extingir-se. L'oncle els volia apallissar, però tot se [...]
Dispositiu òptic, utilitzat en la investigació de màrqueting i en la investigació publicitària, que enregistra els moviments dels ulls d'una persona que mira un anunci, un envàs, un lineal, etc., i que permet determinar les zones que atrauen l'atenció de la mirada, valorar la llegibilitat d'un text [...]
Postura en què el iogui es manté assegut a terra, amb les cames encreuades, els peus recolzats a les cuixes, el tronc i el cap drets i amb els ulls tancats o amb la mirada buscant la punta del nas. [...]
Postura en què el iogui s'aguanta a terra només amb les dues mans, amb els braços i els colzes a tocar del cos i el tronc i les cames elevats i estirats en posició generalment paral·lela a terra, mantenint la mirada fixa cap endavant. [...]
