Resultats de la cerca frase exacta: 33
|
31.
peresós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
bertran tenir un os al ventre haver-lo mossegat el gos d'en mandra tenir l'esquena dreta tenir el llangardaix amarrat a l'esquena ésser una carronya tenir el menjar de bo i el treballar de malalt ésser un llocot, es diu d'una persona engorronida que no es mou de casa seva o de la vora del foc. Cp [...]
gandul mandrós Cp. mandra (m. i f.). Ets un mandra. dropo o dròpol poltró accidiós pigre gallof o gallòfol matapà torrapipes malfeiner esquenadret vague (fam.), donat a la vagància. vagarro gambaire endillunsat, peresós de reprendre la feina després d'un dia de festa. fer-li mal (a algú) l'os bertran tenir un os al ventre haver-lo mossegat el gos d'en mandra tenir l'esquena dreta tenir el llangardaix amarrat a l'esquena ésser una carronya tenir el menjar de bo i el treballar de malalt ésser un llocot, es diu d'una persona engorronida que no es mou de casa seva o de la vora del foc. Cp. menjapà © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
32.
quetsémper
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
|
33.
sipakapense
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
La llengua sipakapense es parla a diferents pobles del municipi de Sipacapa i representa una petita illa envoltada de territori lingüístic mam. Sembla que el terme sicapan és d'origen nàhua i està compost de sipaktli, 'llangardaix' i apan, un sufix locatiu (sipaktlipan és el [...]
|
gandul
mandrós Cp. mandra (m. i f.). Ets un mandra.
dropo o dròpol
poltró
accidiós
pigre
gallof o gallòfol
matapà
torrapipes
malfeiner
esquenadret
vague (fam.), donat a la vagància.
vagarro
gambaire
endillunsat, peresós de reprendre la feina després d'un dia de festa.
fer-li mal (a algú) l'os bertran
tenir un os al ventre
haver-lo mossegat el gos d'en mandra
tenir l'esquena dreta
tenir el llangardaix amarrat a l'esquena
ésser una carronya
tenir el menjar de bo i el treballar de malalt
ésser un llocot, es diu d'una persona engorronida que no es mou de casa seva o de la vora del foc.
Cp. menjapà
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana