Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, si s'exceptuen casos de possible ambigüitat, de paral·lelisme, de desplaçament de complement o de certs quantificadors.
Pel que fa als quantificadors, cal tenir en compte els casos següents:
1. Quan el complement directe és [...]
.
Es va adormir sentint la remor de la tempesta.
Els crits se sentien des del replà.
No obstant això, en certs contextos aquesta distinció pot presentar dubtes, i aleshores l'elecció d'un o altre verb depèn del valor que es vulgui remarcar.
Per exemple, si diem Em sents? cridem l'atenció de la [...]
El terme ocupabilitat designa la probabilitat d'un treballador de trobar un lloc de treball o de conservar el que ja té. Es tracta d'un terme normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT.
La forma empleabilitat no és adequada per referir-se a aquest concepte, perquè malgrat que el diccionari [...]
L'expressió és clar (i no està clar) es fa servir per donar per certa, assegurada, la cosa que es diu, i és equivalent a expressions com evidentment, naturalment, i tant. Per exemple:
?Anireu a veure la pel·lícula, oi?
?És clar!
?No sé si li agradarà aquest regal...
?És clar que sí, ja ho [...]
Els pseudoderivats o falsos derivats són mots que no s'escriuen com la resta de mots de la seva mateixa família, ja que provenen directament del llatí i no de mots catalans. És per això que són paraules de tipus culte.
Cal tenir present la pseudoderivació per recordar la grafia d'alguns mots [...]
Un dels sentits del verb posar és 'fer que alguna cosa sigui o estigui en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova posició, en un nou estat'. Per exemple:
posar un llibre a l'armari
posar la corretja al gos
posar la data a una carta
El verb ficar, en canvi, té, entre altres, el [...]
Els adverbis enrere i endarrere s'escriuen amb -e final, així com l'adverbi o preposició rere. Per exemple:
Tira't enrere sino vols caure cingle avall. (i no enrera)
Han quedat endarrere i no els hem vist més. (i no endarrera)
Empitjora dia rere dia. (i no rera)
Les variants enradere (o [...]
afegit un pronom feble que fa aquesta mateixa funció (La noia de la qual se'n reia...), en registres formals no hi ha aquesta duplicació pronominal.
Cal tenir en compte, però, que en determinades oracions de relatiu de vegades és recomanable la presència, també, del pronom feble, ja que si es [...]
ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc. [...]
Els verbs clarejar i aclarir tenen significats diferents.
El verb clarejar és intransitiu i té els significats següents:
1. 'Tirar a clar': Els cabells li claregen.
2. 'Fer-se de dia': Ja clareja.
3. 'Ésser clar, no espès': El brou de l'àvia clareja, En aquest indret, el bosc clareja.
Si es [...]