Resultats de la cerca bàsica: 169
|
41.
excloure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (algú o alguna cosa) d'una banda, d'una cosa, com no devent participar-hi més. De la llista de candidats cal excloure aquestes dues persones. No admetre l'entrada (d'algú), privar-ne l'admissió, refusar-li la participació. Excloure algú d'una assemblea, d'una [...]
|
|
42.
aflorar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una planta, una roca, un estrat, una substància mineral, apuntar, aparèixer a flor de terra. Començar a manifestar-se. En l'assemblea va aflorar una discrepància. [...]
|
|
43.
girondí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un grup polític moderat de la Revolució Francesa que actuà a l'Assemblea Legislativa i a la Convenció. Membre d'aquest grup. [...]
|
|
44.
prorrogar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allargar (el temps establert per a fer alguna cosa). Prorrogar el terme de pagament d'un deute. Prorrogar el període de sessions d'una assemblea. [...]
|
|
45.
convocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cridar (algú) a una reunió, a una entrevista, a unes proves, etc. Convocar els membres d'una assemblea. Els aspirants a aquesta plaça han estat convocats dijous. L'assemblea serà convocada el 4 de desembre. Anunciar la celebració (de proves, d'oposicions, d'exàmens), [...]
cor2
|
|
46.
deliberar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pesar les raons a favor o en contra d'una decisió a prendre. L'assemblea no ha deliberat encara sobre aquesta qüestió. Sobre això, cal deliberar amb ells. És un punt a deliberar. Retirar-se els jutges per deliberar. Fer una cosa sense deliberar. Prendre la decisió (de [...]
|
|
47.
congregar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunir en assemblea. Havien congregat tots els diputats. Una gran multitud es congregà davant les portes del palau. La gent es congrega per assistir a l'ofici. [...]
|
|
48.
tribuna
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc elevat des d'on els oradors adreçaven la paraula al poble en l'antiguitat. Lloc elevat, amb ampit, des d'on els oradors parlen en una assemblea deliberant. Pujar un orador a la tribuna. Trona1 1 1. Mitjà que hom utilitza per a expressar la seva opinió o difondre un [...]
|
|
49.
enfervorir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infondre fervor, zel (a algú). El sermó havia enfervorit els fidels. Lliurar-se al fervor, al zel. L'assemblea s'enfervorí amb l'ideal de llibertat que proclamaven. [...]
|
|
50.
moció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de canviar de lloc o de posició. Impulsió de la gràcia divina. Proposició feta en una assemblea deliberant. En el Parlament, declaració que se sotmet a votació, expressant el suport o la censura a l'acció del govern. moció de censura [...]
|
cor2
1 1 m. [FLL] [JE] En el teatre grec, conjunt d'actors que actuava com una unitat, o com a espectadors, o bé comentant l'acció.
1 2 m. [FLL] Fragment que canta o recita el cor. Traduir un cor de Sòfocles.
2 1 m. [LC] [MU] Conjunt de persones que canten plegades.
2 2 m. [LC] [MU] Part d'una composició destinada a ésser cantada per un cor.
2 3 m. [LC] [AQ] [RE] [AR] Part d'una església destinada a la comunitat religiosa que resa o canta l'ofici diví. El cor de la catedral.
3 m. [LC] [RE] En angelologia tradicional cristiana, ordre o grau dels àngels, dels tres que constitueixen una jerarquia.