11.
captrencar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [trencar el cap] descalabrar, romper la crisma (o la cabeza). 2 [malferir] descalabrar. v pron 3 [el vi] agriarse, avinagrarse. [...]
|
12.
ungir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 untar. 2 crismar, ungir amb el sant crisma. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
13.
testa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [cap] cabeza, crisma fam, coco m fam, testa p fr. Ha caigut i ha pegat de testa, se ha caído y se ha dado en la crisma. 2 [del cavall, etc] testa, testuz, frente. 3 [cara anterior] testera, frente. 4 [d'un objecte laminar] cara, anverso m, derecho m, faz. 5 [d'una post, d'un tauló] extremo m [...]
|
14.
bautismo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 baptisme. 2 [bautizo] bateig. 3 bautismo de fuego baptisme (o bateig) de foc. 4 bautismo del (o de) aire baptisme de l'aire. 5 bautismo de sangre baptisme de sang. 6 romper el bautismo a uno fig i fam rompre la crisma a algú. [...]
|
15.
seny
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 senderi sensatesa enteniment sindèresio sentit comú, enteniment pràctic. judici. És un home de recte judici (Cp. Judiciós.) cervell(fig.). És una persona sense cervell. crisma(fig.). Li ha fet perdre la crisma. soltaAnt. Poca solta. ponderació saviesa, capteniment assenyat en la vida, en els [...]
|
16.
cap 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. (d'una persona) testa caparràs, cap gros. capeto caparró, cap petit. closca, els ossos que formen la part exterior del crani. Rompre's la closca. clepsa(fam.) xolla, closca del cap. barretina, en la frase treure's una cosa de la barretina, treure-se-la del cap. crisma(fig. i fam.). [...]
|
17.
apallissar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
donar un fart de llenya donar un jaco espolsar l'esquena(a algú) donar un fart de garrotades donar tacó aplanar les costures fer (a algú) un vestit de blavet prendre la mida de l'esquena rompre la crisma posar llis(algú) tocar el cul(a un infant), surrejar-lo. dardar capolar carregar (algú) de cops [...]
|
18.
coll
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
rompre's) el coll fig [morir d'accident] romperse la cabeza (o la crisma). [...]
m 1 [del cos] cuello. 2 [d'un vestit] cuello. 3 [coll postís] cuello. Canviar el coll de la camisa, cambiar el cuello de la camisa. 4 [d'una ampolla] cuello, gollete. 5 [d'una gerra] cuello. 6 [en una serralada] collado, collada f. 7 [gola] garganta f. Mal de coll, dolor de garganta. 8 [d'un pou] brocal. 9 anat cuello. Coll uterí, cuello del útero. Coll del fèmur, cuello del fémur. 10 [carn de vedella, de xai] pescuezo. 11 [de carn de porc] magro del cuello. 12 bot cuello. 13 constr viga en ménsula f. 14 jocs [en la baralla] palo. 15 mar [d'un rem, d'un masteler] cuello. 16 a coll a cuestas, a (o en) hombros. Portar a coll, llevar a cuestas. 17 al coll al hombro. Armes al coll!, ¡armas al hombro! 18 anar amb el coll dret fig [tenir molt d'orgull] ir más tieso que (o tieso como) un ajo. 19 coll d'aletes cuello de pajarita. 20 coll dret (o dur) cuello duro. 21 coll fals constr [d'una bastida] tablón en ménsula. 22 coll fluix cuello blando. 23 coll girat cuello vuelto. 24 coll postís cuello postizo. 25 donar (o tenir, o prendre's) de coll [un cert temps] dar (o tener, o tomarse) de margen (o de plazo, o un margen de). Tinc cinc dies de coll per a pagar, tengo cinco días de plazo (o un margen de cinco días) para pagar. 26 enviar coll avall [empassar-se] echarse entre pecho y espalda. 27 estar endeutat fins al coll fig estar empeñado (o entrampado) hasta las cejas (o los ojos, o el cuello), estar lleno (o cargado) de deudas. 28 estar-ne fins al coll de... [estar-ne tip] estar hasta las narices de.... 29 jugar-s'hi el coll fam jugarse la cabeza (o el cuello), poner el cuello en. 30 mentir pel coll fig [mentir descaradament] mentir con toda la boca (o con toda la barba). 31 no passar algú del coll fig tener a uno atravesado, no poder ver a uno ni en pintura. 32 no sentir-lo ni el coll de la camisa fig [parlar massa baix] no oírle ni el cuello de la camisa, no oírsele nada. 33 posar-hi el coll fig [en un treball, un afer, etc] echar (o envidar p fr) el resto. 34 tallar el coll [degollar, decapitar] cortar el cuello (o la cabeza). 35 tenir coll avall (o a mig coll) fig [veure una cosa segura] dar (o tener) una cosa por segura. 36 tirar-se (o saltar) al coll d'algú echar los brazos al cuello de alguien. 37 tòrcer el coll fig i fam [morir] estirar la pata, hincar el pico, torcer el pescuezo p fr. 38 tòrcer el coll fig i fam [matar] retorcer el pescuezo (o el cuello). 39 trencar-se (o rompre's) el coll fig [morir d'accident] romperse la cabeza (o la crisma). |
19.
hueso
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
semilunar. 42 hueso temporal anat temporal. 43 no dejar a uno hueso sano fig i fam [criticar] deixar algú com un drap brut. 44 no poder uno con sus huesos fig i fam no tenir cap os sencer. 45 romperle a uno los huesos (o un hueso) fam rompre la crisma, desfer (o girar, o rompre) la cara, fer un cap nou, fer [...]
|
20.
pegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pegar-li amb una mitja plena d'arena. rompre la crisma desfer (o girar, o rompre) la cara fer un cap nou (o una cara nova) inflar els morros gratar la tinya(a algú) apallissar, bufetejar, bastonejar. 5 tocar el cavall amb el fuet, pegar-li lleugerament amb el fuet. 6 (pegar-sepron.) [...]
|