1.
clarejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirar a clar. Fer-se de dia. Ja clareja. En clarejar ens llevarem. El dia, el cel, començar a tenir llum solar. Es desperta tot sol quan el dia clareja. Tenir un color poc pujat. —És fosca la roba que ens dueu? —No, més aviat clareja. Ésser clar, no [...]
|
2.
clarejar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.
[...]
|
3.
clarejar o aclarir?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs clarejar i aclarir tenen significats diferents.
El verb clarejar és intransitiu i té els significats següents:
1. 'Tirar a clar': Els cabells li claregen.
2. 'Fer-se de dia': Ja clareja.
3. 'Ésser clar, no espès': El brou de l'àvia clareja, En aquest indret, el bosc clareja.
Si es [...]
|
4.
clarejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tan flaco que está. 6 [un teixit] clarearse pron. La brusa et clareja, de tan vella, la blusa se te clarea, de tan vieja. 7 [ésser rar] escasear, ser raro, no abundar. 8 en clarejar [el dia] al clarear el día, al rayar el alba. [...]
|
5.
clarejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Fer-se de dia. llostrejar o llustrejar néixer el dia esclarir-se el dia (≠ aclarir-se) fer-se de dia trencar l'alba. Apa, lleva't, que l'alba ja trenca. apuntar l'alba rompre l'alba (rompre, v. intr. = rompre's) a punta d'alba(loc. adv.) 2 escassejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
6.
trenc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esquerda, solució de continuïtat, produïda per contusió en un cos dur. Ferida al cap amb vessament de sang, a causa d'un cop. Fer-se un trenc al front. Tret diacrític de la ce trencada. a trenc d'alba Al moment de començar a clarejar el dia, a punta de dia. a [...]
|
7.
terrear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [un sembrado] clarejar, pujar esclarissat. [...]
|
8.
clarecer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: envejecer] [amanecer] clarejar. [...]
|
9.
esclarecer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 esclarir. 2 [una cosa dudosa] esclarir, aclarir. 3 [el entendimiento] aclarir. 4 [ensalzar] il·lustrar. v intr 5 clarejar, esclarir-se el dia, fer-se de dia. [...]
|
10.
rayar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
los veinte años, ranejava als vint anys. 6 [el día, el alba] clarejar, fer-se de dia. Al rayar el alba, en clarejar, en fer-se de dia. 7 rayar a gran altura fig excel·lir, brillar, sobresortir. [...]
v tr 1 [tirar rayas, tachar] ratllar, passar ratlla. 2 [subrayar] subratllar. v intr 3 confinar, limitar. La casa raya con un pinar, la casa confina amb una pineda. 4 fig ranejar. Sus palabras rayan en el cinismo, les seves paraules ranegen en el cinisme. 5 fig ranejar, acostar-se pron. Rayaba en los veinte años, ranejava als vint anys. 6 [el día, el alba] clarejar, fer-se de dia. Al rayar el alba, en clarejar, en fer-se de dia. 7 rayar a gran altura fig excel·lir, brillar, sobresortir. |