Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 142.347

141. Com es diuen Nochebuena i Nochevieja en català?
Font Fitxes de l'Optimot
En català, per designar la nit que precedeix les festivitats de Nadal i de Cap d'Any, cal dir nit de Nadal en comptes de nit bona i nit de Cap d'Any en comptes de nit vella. Si no es vol fer referència específicament a la nit sinó a tot el dia, es poden fer servir les formes descriptives següents [...]
142. Els diftongs / Diftongs decreixents i diftongs creixents
Font Fitxes de l'Optimot
Un diftong consisteix en dues vocals juntes que formen part d'una única síl·laba, és a dir, que es pronuncien amb un sol cop de veu, i no en síl·labes separades com en un hiat. Els diftongs es poden classificar en dos grups: els diftongs decreixents i els diftongs creixents. Diftongs decreixents [...]
143. Es pot dir frapar i frapant en català?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb frapar és un gal·licisme que en català només és admissible en registres col·loquials. Alguns equivalents de la llengua general són, per exemple, impactar, commoure, afectar, colpir, emocionar, escruixir. Per exemple: La notícia de l'accident m'ha impactat molt. Pel que fa a l'adjectiu fr [...]
144. Guionet en els numerals compostos (cardinals i ordinals)
Font Fitxes de l'Optimot
En els cardinals i ordinals compostos, s'escriu guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Pel que fa a la sèrie dels vint, cal fer servir guionet a banda i banda de la conjunció i. Per exemple: vint-i-cinc quaranta-set vuitanta-u tres-cents cinc-centes mil [...]
145. Ortografia de la essa sonora: s i z
Font Fitxes de l'Optimot
Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los. El so de essa sonora, com el de rosa o [...]
146. Pronúncia d'alguns mots en nord-occidental i valencià
Font Fitxes de l'Optimot
En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició. En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en [...]
147. signes d'interrogació i admiració (signes de puntuació)
Font Fitxes de l'Optimot
Els signes d'interrogació (?) i d'admiració (!) s'empren per marcar l'entonació interrogativa o exclamativa d'una oració, respectivament. S'utilitza l'interrogant en oracions interrogatives directes i l'exclamació en oracions exclamatives i en interjeccions. La normativa prescriu, amb finalitat [...]
148. Topònims i gentilicis de la Catalunya del Nord
Font Fitxes de l'Optimot
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de la Catalunya del Nord ordenats alfabèticament. Alta Cerdanya: cerdà -ana Capcir: capcinès -esa Ceret: ceretà -ana Conflent: conflentí -ina Formiguera: formiguerenc -a Montlluís: montlluïsà -ana Perpinyà [...]
149. Topònims i gentilicis de la Franja de Ponent
Font Fitxes de l'Optimot
Baix Cinca: del Baix Cinca Benavarri: benavarrès -esa Calaceit: calaceità -ana Fraga: fragatí -ina Franja: franjolí -ina Llitera: lliterà -ana Matarranya: del Matarranya Ribagorça: ribagorçà -ana Tamarit: tamarità -ana Vall-de-roures: vall-de-rourà -ana  [...]
150. Usos de la preposició cap i cap a
Font Fitxes de l'Optimot
. Ara bé, amb valor de direcció la preposició cap a es redueix a cap davant d'aquelles expressions que en altres contextos s'usen sense la preposició a. Són els casos següents: els adverbis demostratius aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Vine cap aquí, que et pentino. preposicions i adverbis de [...]
Pàgines  15 / 14.235 
<< Anterior  Pàgina  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  Següent >>