FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer de l'ordre dels hiracoïdeus, de talla petita, amb un aspecte general semblant al cobai, de tronc allargat i de potes curtes. damà arborícola Damà del gènere Dendrohyrax, que viu als boscos de l'oest d'Àfrica. damà estèpic Damà del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inserir (una part d'un arbre proveïda d'una o més gemmes) en una branca o tronc d'un altre arbre de manera que s'estableixi entre ambdós una unió permanent. Inserir (una porció d'un teixit viu) en una lesió de manera que s'estableixi una unió orgànica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tronc sense branques terminat en un ram de fulles, especialment el de la palmera. Peu d'un òrgan. Peduncle propi de les algues brunes laminars, de secció rodona o aplanada, generalment amb cèl·lules conductores, que sosté la làmina. Cama d'un bolet. Columna o pilastra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer primat dels gèneres Macaca i Cynopithecus, de la família dels cercopitècids, de tronc robust, musell molt sortit i callositats isquiàtiques ben desenvolupades. macaco de capell Macaco propi de l'Índia (Macaca radiata). macaco de cua de porc Macaco que viu als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
formigó armat que penetra profundament en el sòl i transmet la càrrega a terrenys més forts que els poc profunds. Pilar petit, de pedra, de formigó o de ferro, generalment de forma de tronc de con o de tronc de piràmide, col·locat a la via pública per a privar el pas o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia del gènere Musa, de la família de les musàcies, del rizoma de la qual s'originen grans fulles oblongues, els pecíols de les quals formen un fals tronc cilíndric, flors unisexuals, agrupades a l'axil·la de grans bràctees i formant grans [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre perennifoli de la família de les cesalpiniàcies, de tronc gruixut i capçada ampla, fulles paripinnades, flors petites, sense corol·la, masculines, femenines o hermafrodites, en curts raïms, espontani a les terres mediterrànies càlides i seques i conreat pels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
arquitectònica. Armes, banderes, etc., preses a l'enemic. trofeu de caça Record de caça, com ara un cap de cérvol, d'isard, etc. En l'antiguitat, despulles d'un enemic vençut que es penjaven al tronc d'un arbre com a record de la victòria atesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, centrals i meridionals d'Àfrica (Loxodonta africana). elefant asiàtic Elefant que ha estat molt domesticat a la part meridional d'Àsia (Elephas maximus). elefant marí Mamífer del gènere Mirounga, de la família dels fòcids, de tronc fusiforme i de pell bruna, que [...]
