FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Conjunt de mots i formes de parlar propi d'una nació. llenguatge(->) idioma parla. La nostra parla suau... d'uns amb altres és prou entenedora (Maragall). parlar(m.), llenguatge, sia llengua, dialecte, patuès, etc. Els parlars de França. dialecte, parlar local [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Dit del qui s'excedeix de paraules. llenguallarg 2 Ésser llengut: Tenir molta llengua. Tenir la llengua llarga. Ésser llarg de llengua. desvergonyit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. difamatori. 2 adj. i m i f. detractor denigrador bescantador infamador malparler maldient desbocat ésser una mala llengua tenir una llengua viperina (o verinosa, o serpentina) ésser una llengua d'escurçó Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
arrogant procaç petulant impertinent desvergonyit(->) pocavergonya llengut descarat tenir molta llengua, ésser insolent en el parlar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(llengua castellana) espanyol foraster. Usat a Mallorca (Alc.). Parlar foraster (o en foraster), parlar en castellà. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]