Resultats de la cerca frase exacta: 41

Diccionari de la llengua catalana
21. repel·lir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resistir (alguna cosa) obligant-la a retrocedir, allunyar-la violentament de si. Repel·lir un assalt, una escomesa. Repel·lir l'enemic. Repel·lir un argument. Causar repulsió (a algú). Aquesta pudor em repel·leix. Un cos, tendir a separar-se (d'un altre) per una [...]
22. tolerar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suportar en els altres (alguna cosa que desaprovem). Són mancaments que no es poden tolerar. Deixar-ho passar sense consentir-ho expressament. El Govern no hauria de tolerar aquestes manifestacions. Resistir sense dany l'acció (d'una metzina, d'un medicament, d'una condició adversa). [...]
23. fatiga
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat d'exhauriment o grossa disminució de forces, de pèrdua de potència, produïts per un treball excessiu. Morir de la fatiga. Suportar la fatiga. Resistir a la fatiga. Alleujar la fatiga. Respirar amb fatiga. Allò que és causa de cansament o fatiga. Les fatigues de [...]
24. aguantar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Aguantar-se dret. Aguantar-se amb un bastó. Resistir a la força contrària (d'algú o d'alguna cosa). Si no l'aguantem, s'hi tira damunt. Contenir-se, reprimir-se. Em vaig haver d'aguantar per no pegar-li. No cedir (al pes d'una cosa o a un esforç qualsevol). Aguantar una empenta [...]
25. sostenir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resistir totalment o parcialment al pes, a la tendència a desplaçar-se, (d'alguna cosa). Les bigues que sostenen el sostre. Els pilars que sostenen la volta. Les branques s'ajeuen: poseu-hi estontols que les sostinguin. Privar de caure, d'ésser emportat per una força. Jo l [...]
26. apuntalar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alguna cosa ferma per exercir o resistir un esforç sense cedir. Es va apuntalar a la barana del pont perquè el vent el feia caure. Prevenir-se de la protecció d'algú en una empresa. Per tirar aquella investigació endavant, es va haver d'apuntalar en l'Institut. [...]
27. instint
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impuls interior natural que no depèn de la raó ni de la voluntat. L'instint del bé, del mal. No saber resistir als instints. Facultat innata de l'ésser humà i dels animals per fer determinats actes dirigits a la conservació individual i de l'espècie sense haver de [...]
28. formigó 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Material de construcció constituït per una barreja de grava, sorra, aigua i ciment pòrtland. Mescla formada per àrids, aglomerant i aigua. formigó armat Formigó a l'interior del qual hom disposa barres cilíndriques metàl·liques, destinades a resistir [...]
29. capaç
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tot. Que té la capacitat legal per a fer alguna cosa. Capaç de testar. Que té condicions per a fer bé allò que té al seu càrrec. Un fadrí capaç. Un dic capaç de resistir la violència de les onades. ésser capaç de Expressió per a [...]
30. resistència
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de resistir o de resistir-se. Oposar resistència. Vèncer, superar, una resistència. Sense trobar resistència. Poder de resistir. Resistència a la fatiga. Causa d'oposició a un moviment, com ara el fregament o la viscositat. Vèncer una nau la [...]
Pàgines  3 / 5 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>