FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Superfície del terreny o d'altra cosa sobre la qual es camina. Terreny considerat en relació amb el conreu o com a suport de la vegetació. Un sòl fèrtil. Capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
substàncies amilàcies o altres compostos quan no té prou consistència per a poder-se teixir. Fornir adob (a les terres de conreu). Marinar, estovar (un menjar). Assaonar (la carn) amb sal, vinagre i altres ingredients per a la seva conservació. adobar de menjar (o adobar de sopar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
espècies, que comprèn moltes cultivars i és plantat com a ornamental i per beneficiar-ne la fusta (Populus × canadensis). pollancre gavatx Pollancre d'una varietat de conreu, de branques dretes, acostades al tronc i, per tant, de capçada llarga i estreta (Populus nigra cv. 'Italica'). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
baix, sovint arbustiva en conreu, amb les rametes disposades en el pla vertical, verdes per tots dos costats, sense olor, i amb les esquames del gàlbul gruixudes, amb un apèndix ganxut a la punta, originària de l'Àsia oriental, sovint cultivada als jardins i parcs (Platycladus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Munt de terra entre dos solcs. Munt de terra més alt que separa un conreu de l'altre. La part més alta de la teulada que la parteix en dos vessants. Acabament en angle que hom dona a les parets d'un tancat, a un mur, etc., perquè l'aigua de la pluja s'escorri pels costats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de l'Europa meridional (Coronilla emerus). coronil·la escorpioide Coronil·la herbàcia de fulles caulinars trifoliolades, amb el folíol terminal molt gros, que es fa als camps de conreu i als prats d'anuals de les terres mediterrànies (Coronilla scorpioides). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home, dona, del camp. Els pagesos del Vallès. Persona que es dedica al conreu de la terra. Una casa de pagès. A pagès endarrerit cap anyada no li és bona. pagès de remença A l'edat mitjana, pagès adscrit a un mas o a terres que només podia abandonar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la soca d'un arbre o d'un arbust coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels. Soca grossa i seca destinada a ésser cremada. rabassa morta Contracte de conreu emfitèutic establert com a cessió d'un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
menjar en amanida (Portulaca oleracea). verdolaga de conreu Verdolaga d'una raça tota ella més grossa i de tiges dretes, que es cultiva de vegades com a hortalissa (Portulaca oleracea ssp. sativa). verdolaga de flor gran Herba de la família de les portulacàcies, de fulles carnoses [...]
