FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'acabar o d'acabar-se. Donar acabament a un llibre. Menar un plet a acabament. Venir a acabament. L'excursió tingué un mal acabament. Fi, extrem d'una cosa. A l'acabament del carrer. Ornament que termina una cosa. El mantell té un acabament de randes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de baixar. La baixada serà més difícil que la pujada. Venir de baixada. Indret per on baixa algú o alguna cosa. Una baixada amb quatre graons us portarà a la font. Pendent considerat del punt més alt al més baix. Allà el camí fa baixada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el turc que expressa relacions corresponents a la funció de complement circumstancial. Cas ablatiu. ablatiu absolut Construcció llatina, formada per un substantiu declinat en ablatiu i un participi que hi concorda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir tard. Tarden: ja haurien d'ésser aquí, ja haurien d'haver arribat. Posar-se tard a fer quelcom. No tardis a venir. No tardeu a escriure'm, a contestar-me. Passar tal o tal temps abans de fer, d'acomplir-se, una cosa. Una cosa així, tardarem a tornar-la a veure. Tardarà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer lladrucs. Els gossos lladren: deu venir algú. El gos li lladrava ensenyant-li les dents. Amenaçar sense escometre. No tinguis por d'aquest parell: no fan altra cosa que lladrar. lladrar a la lluna Cridar contra algú que no es digna a escoltar ningú, contra qui hom no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'un marc rebaixat de gruix, on ha de venir a ajustar-se, a batre, la fulla d'una porta, d'una finestra, d'un quadre, etc. per rebat Com a acabament. Després dels balls, canten per rebat unes corrandes. Cop, caiguda violenta. Amb aquell rebat es va rompre un braç. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdevenir-se d'improvís. La collita perilla si sobrevenen glaçades. Venir després d'un altre o d'altres o allà on ja n'hi ha un altre o d'altres. Els fills que sobrevingueren a l'hereu. A més dels de tota la vida, uns quants comerciants han sobrevingut en el negoci. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desig sobtat i passatger de fer alguna cosa. Li va venir el rampell d'anar-se'n. Quin rampell t'agafa, ara? Tot ho feia a rampells i mai no acabava res del que començava. Manifestació sobtada d'un estat anímic. Endut per un rampell, el va bufetejar. Rampell de bogeria, rampell d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, moure's talment que torna al punt de partida. La sang circula per les artèries i les venes. La saba circula en les plantes. Anar i venir en tots sentits. Els cotxes circulen pels carrers. Una cosa, passar d'unes mans a les altres. Aquests bitllets de banc ja no circulen [...]