Resultats de la cerca frase exacta: 30
|
21.
antigen
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Molècula capaç d'unir-se a un anticòs o un BCR o d'iniciar els processos de processament i presentació antigènica als limfòcits T.La denominació antigen es va encunyar inicialment com un acrònim a partir de l'expressió anglesa antibody generation ('generació d'anticossos'). Actualment [...]
|
|
22.
gravar 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, gravar planxes mitjançant el sistema de fotogravat. gofrar, gravar en relleu dibuixos sobre pell, etc., valent-se de motllos calents. xilografiar, gravar la fusta. pirogravar, gravar fusta, cuir o suro amb una punta roent. Cp. empremtar, encunyar, inscriure 2 (dades, imatges, sons, etc [...]
|
|
23.
moneda
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 moneda. 2 [pieza] moneda. 3 acuñar (o labrar, o batir) moneda encunyar (o batre) moneda. 4 moneda corriente econ moneda corrent. 5 moneda corriente fig econ moneda corrent. 6 moneda divisionaria (o fraccionaria) moneda divisionària (o menuda, o fraccionària). 7 moneda falsa moneda falsa. 8 [...]
|
|
24.
moneda
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 moneda. 2 encunyar (o batre) moneda acuñar (o labrar, o batir) moneda. 3 ésser moneda corrent fig [ésser habitual] ser moneda común (o corriente). 4 moneda corrent merc moneda corriente. 5 moneda de compte moneda de cuenta, moneda imaginaria. 6 moneda divisionària (o fraccionària, o menuda [...]
|
|
25.
fabricar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
principal de la fabricació: fondre. Aquí fonen campanes. encunyar. Encunyar moneda. filar destil·lar forjar 2 Fig. inventar, idear, fer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
26.
marcar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 senyalar(≠ assenyalar) remarcar, tornar a marcar. empremtar puntejar, marcar punts en una superfície; marcar els punts d'una dansa. timbrar estampillar segellaro sigil·lar bollar estigmatitzar encunyar contramarcar numerar, marcar amb nombres successius una cosa. etiquetar estampar [...]
|
|
27.
batre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [donar cops] batir, golpear. 2 agr [trillar] trillar. 3 abs trillar. Aquí batem per l'agost, aquí trillamos en agosto. 4 [batollar] batojar, varear, batir. 5 [palmetejar] tamborilear. 6 [els metalls] batir. 7 [encunyar] batir, acuñar. 8 [apallissar] pegar, golpear, apalear. 9 [percudir un [...]
|
|
28.
imprimir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Deixar una marca, en general, prement una cosa sobre una altra. empremtar estampar. Estampar el peu a l'arena. marcar(->) encunyar 2 Imprimir tipogràficament. impremtar reimprimir estampar. Estampar un llibre. tirar. Hem tirat cinc mil exemplars. retirar, imprimir una cara d [...]
|
|
29.
unir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, endollar o encapsar, entollar, manegar, encunyar, empiular, soldar, relligar, nuar, ajustar, amalgamar, encadellar 2 (unir-sepron.) copular(intr.), unir-se carnalment. acoblar-se, íd. convergir solidaritzar-se fer-se solidari (d'una persona) aliar-se federar-seo confederar-se [...]
1 → ajuntar, reunir, afegir. casar (fig.), unir estretament dues coses. fusionar unificar collar, també fig. concatenar (fig.). Concatenar les idees. connectar enllaçar, entrellaçar o entreteixir (fig.) combinar, unir dues o més coses de manera que formin un conjunt harmònic. Combinar dues lletres. aglutinar, unir per adhesió, com mitjançant vesc. També fig. travar, unir dues coses entre elles de manera que no puguin moure's independentment l'una de l'altra. encoblar o acoblar, unir dues peces de manera que ajustin perfectament. Acoblar, a més, igual que copular, significa unir carnalment. incorporar. Incorporar un territori a un país. annexar annexionar mancomunar, unir a un fi diferents persones o coses. aliar, unir algú a un altre mitjançant un pacte (usat esp. com a pron.). lligar (→) conjunyir, unir formant un tot. agermanar Cp. empalmar, fillolar, emmetxar o emboetar, engalzar, endollar o encapsar, entollar, manegar, encunyar, empiular, soldar, relligar, nuar, ajustar, amalgamar, encadellar 2 (unir-se pron.) copular (intr.), unir-se carnalment. acoblar-se, íd. convergir solidaritzar-se fer-se solidari (d'una persona) aliar-se federar-se o confederar-se embessonar-se. Les nostres ànimes, per l'amor, s'han embessonat per sempre. agermanar-se embrancar (intr.) entroncar (intr.) junyir-se o confluir (dos rius) aiguabarrejar-se, íd. fondre's o fusionar-se confondre's amistançar-se (→) fer rotlle a part, unir-se amb companys, separant-se alhora d'un grup determinat. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
30.
anyú
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
encara és incipient, reprendre la transmissió intergeneracional.Es diu que el nom de Veneçuela significa 'la petita Venècia' i que el va encunyar el navegant florentí Américo Vespucio tot palesant les semblances entre la costa de Maracaibo i la ciutat italiana. Una hipòtesi alternativa afirma que [...]
|
1 → ajuntar, reunir, afegir.
casar (fig.), unir estretament dues coses.
fusionar
unificar
collar, també fig.
concatenar (fig.). Concatenar les idees.
connectar
enllaçar, entrellaçar o entreteixir (fig.)
combinar, unir dues o més coses de manera que formin un conjunt harmònic. Combinar dues lletres.
aglutinar, unir per adhesió, com mitjançant vesc. També fig.
travar, unir dues coses entre elles de manera que no puguin moure's independentment l'una de l'altra.
encoblar o acoblar, unir dues peces de manera que ajustin perfectament. Acoblar, a més, igual que copular, significa unir carnalment.
incorporar. Incorporar un territori a un país.
annexar
annexionar
mancomunar, unir a un fi diferents persones o coses.
aliar, unir algú a un altre mitjançant un pacte (usat esp. com a pron.).
lligar (→)
conjunyir, unir formant un tot.
agermanar
Cp. empalmar, fillolar, emmetxar o emboetar, engalzar, endollar o encapsar, entollar, manegar, encunyar, empiular, soldar, relligar, nuar, ajustar, amalgamar, encadellar
2 (unir-se pron.)
copular (intr.), unir-se carnalment.
acoblar-se, íd.
convergir
solidaritzar-se
fer-se solidari (d'una persona)
aliar-se
federar-se o confederar-se
embessonar-se. Les nostres ànimes, per l'amor, s'han embessonat per sempre.
agermanar-se
embrancar (intr.)
entroncar (intr.)
junyir-se o confluir (dos rius)
aiguabarrejar-se, íd.
fondre's o fusionar-se
confondre's
amistançar-se (→)
fer rotlle a part, unir-se amb companys, separant-se alhora d'un grup determinat.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana