FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (alguna cosa) d'allò que la té agafada. No ho podràs desprendre: està massa arrapat. Estava tan poc enganxada, que s'ha desprès ella sola. Desapropiar-se 2 i 3. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desprendre o de desprendre's; l'efecte. Despreniment de retina. Despreniment de neu. Últim temps de l'expulsió del cap del fetus durant el part. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desprendre (matèria gasosa), emetre (un vapor, una olor). El perfum, la flaire, que exhala una flor. Els gasos que les plantes exhalen. Exhalar un sospir. Exhalar la seva còlera. Un gas, una olor, etc., desprendre's. De les roses s'exhalava una flaire suau. Els miasmes que s'exhalen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca volcànica extraordinàriament vesicular formada a partir de fragments de lava àcida projectats a l'aire pel volcà, els quals en desprendre's els gasos presenten molts vacúols. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excedir-se, errar-se, dir o fer disbarats. Qui molt xerra molt s'esbarra. Desprendre's (d'una cosa). Caure, rodolar, pendent avall. L'ase s'esbarrà per aquests rodals. Trencar-se les barres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on dorm el bestiar. Dormitori 1 1 . Cilindre recobert de guarnició que en les cardes de llana va davant el llevador o els llevadors i serveix per a desprendre'n el tel de la llana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure sang (a algú) obrint-li una vena. Sagnar un malalt. Donar sortida en tot o en part al líquid contingut (en un receptacle) obrint-li camí. Els dos forats per on pot sagnar-se el safareig. Desprendre, perdre, degotar, etc., sang. La ferida li sagna. Sagnar pel nas. La carn era [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una massa de terra, de rocs, etc., desprendre's i caure d'un marge, d'un vessant, d'un cingle, d'un mur, etc., lliscant. Les pedres s'esllavissaren sobre el camí. Va esllavissar-se un tros de marge. El coixí s'esllavissava i queia del llit. [...]